The District!

Bona tarda!

Avui escrivim el bloc des del tren perquè arribarem més tard del compte a casa i no estem segurs que a les 11 de la nit puguem trobar inspiració i sobretot forces suficients com per a poder descriure el que hem fet aquest dissabte! Per aquest motiu, hem estat previsors i ens hem endut el portàtil a Washington! Anem per feina, que avui en tenim molta!

Ens hem llevat ben aviat, a les sis del matí, i a dos quarts de set ja érem al carrer disposats a anar a Penn Station i agafar el tren que ens havia de portar a la capital dels Estats Units, Washington DC! A les 7:05 el tren ja estava en marxa i ben aviat hem pogut anar veient com deixavem el paisatge de New York i anavem trobant noves vistes, molt diferents a les de la Big Apple. El trajecte del tren ens ha portat a Newark, a Philadelphia (hem retrobat llocs coneguts), Aberdeen, Baltimore i, finalment, Washington! El tren era molt còmode (una cosa molt semblant al Talgo) i el viatge ha passat volant! Sense gairebé saber-ho, eren les 10:20 del matí i ja estàvem a casa de l'Obama! El primer que hem vist ha estat, evidentment, l'estació de trens de Washington, Union Station. L'edifici, construït el 1907, captiva els viatgers, que no poden evitar parar-se una estoneta per a contemplar la bellesa del seu Main Hall, amb un marcat estil beaux arts. De fet, malgrat tenir poques hores i una agenda molt apretada, hem passejat una mica pel seu interior i hem quedat francament impressionats.

Capitol

Un cop a l'exterior, hem trobat el primer element que marcaria la nostra jornada d'avui: el sol de Washington! Avui no hem parat de beure aigua ni de refrescar-nos allà on hem pogut entre visita i visita perquè la calor ha estat de les que fan època, en alguns moments insuportable! Per sort, si una cosa no falta a les zones per les quals ens hem mogut són arbres! Com hem agraït en més d'una ocasió poder aixoplugar-nos i protegir-nos sota l'ombra d'un dels molts arbres que tenyeixen de color verd la ciutat! Des d'aquí, volem agraïr-los tota l'ombra que ens han donat! No els oblidarem! Dit això, i després de fer unes quantes fotos més de l'exterior de la Union Station, hem agafat el mapa de la ciutat i hem posat el dit al nostre primer destí del dia: el Capitol! De fet, les nostres primeres hores les hem passat al barri de Capitol Hill & Southeast, una zona definida al voltant del Capitol, on també pot visitar-se l'Eastern Market, la Library of Congress i la Supreme Court, entre d'altres. Nosaltres hem dedicat el nostre temps al primer i a l'últim d'aquesta llista! El Capitol és el centre geogràfic de tota la ciutat i una de les seves icones més reconeixibles. De la mateixa manera que passa amb l'skyline de Manhattan, no és necessari haver-lo visitat per a conèixer-lo! És un edifici tan emblemàtic i amb tanta història al seu darrere que, quan ens hem plantat al seu davant, hem tingut la sensació que, en comptes de veure'l per primera vegada, l'estàvem retrobant! La seva arquitectura neoclàssica i barroca no ens era gens estranya de tantes i tantes vegades que l'havíem vist en tantes i tantes pel·lícules! Això si, no hem pogut parar de fer-hi fotos de forma compulsiva! És un edifici realment bonic i mereix la pena seure en un dels bancs que l'envolten per a poder admirar-lo com cal. Ben a prop del Capitol, hi ha la Supreme Court, la cort de justícia més gran dels Estats Units, una construcció amb estil grec també present en nombrosos films on les seves escales han jugat un paper important. Les hem pujat i baixat més d'una vegada i hem recordat aquelles escenes on l'acusat surt del judici i un exèrcit de periodistes l'envolten per a treure-li algun titular mentre el seu advocat crida "No comment!" i mira de trobar un forat per on esmunyir-se i ficar-se dins el cotxe que els espera!

Supreme Court

Vistos el Capitol i la Supreme Court, hem abandonat el seu districte i hem entrat al barri de National Mall, una exensió immensa de terreny plena d'herba flanquejada per nombrosos museus (Smithsonian Museums, els anomenen), com ara el Hirshhorn Museum & Sculpture Garden, la National Gallery of Art, el National Museum of African Art, el National Museum of American History, el National Museum of the American Indian, el United States Holocaust Memorial Museum o el National Air & Space Museum. I no els hem citat tots! Tenint en compte que ens quedaven unes 6 hores a Washington per a veure aquest barri i d'altres, hem decidit escollir un d'aquests museus per a passar-hi una estoneta. L'escollit ha estat el National Air & Space Museum, que ens ha encantat! És el més popular de tots els Smithsonian Museums i no és difícil d'entendre per què! El museu és l'espai ideal per a divertir petits i grans, ple d'avions de tots els tipus, tamanys i èpoques, així com d'exposicions interactives, d'atraccions multimèdia i de tota menda d'artilugis aeronàutics que et fan sentir un autèntic pilot! El Bell X-1 amb el qual en Chuck Yeager va trencar la barrera del so, l'Spirit of St Louis amb el qual en Charles Lindbergh va fer el primer vol transatlàntic o el primer avió, ideat pels Wright Brothers, són una mostra del que pots trobar en aquesta meravella de museu! Ara bé, si per alguna cosa recordarem la nostra visita serà pel simulador al qual no ens hem restit a pujar. Possiblement, els 8 dòlars millor invertits del dia! Una càpsula-tanc de color blau amb espai suficient a dins per a dues persones, una a càrrec del pilotatge i l'altra encarregada de fer anar la metralladora per abatre l'enemic! Coses a tenir en compte dels quatre minuts que hem viscut dins aquesta càpsula d'ensomni. La primera és que l'Èlia hi ha pujat amb certa dosi de reticència i una mica de por. La segona és que la seva por ha anat en augment quan ha vist que la càpsula era capaç de girar 360 graus i que anàvem lligats per tots costats com al Dragon Khan! Però, un cop superats els primers 30 segons, on el pilot de la càpsula ha estat un bon minyó i ha mantingut l'avió recte per a fer baixar els decibels dels crits del copilot encarregat de la metralladora, el vol ha pres un to més divertit i, amb el vistiplau del copilot Èlia, el pilot Ernest ha pogut afegir una mica de diversió als minuts restants! En cap moment hem posat l'avió a l'inrevés però l'experiència ha valgut la pena i hem sortit amb ganes d'apuntar-nos a una escola de vol!

National Air & Space Museum

Hem deixat el National Air & Space Museum i hem enfilat la Independence Avenue fins arribar al 15th Street NW, al bell mig del National Mall. Hem decidit fer la primera parada del dia perquè passaven 15 minuts de la 1 del migdia i teníem una mica de gana. La total absència de restaurants o bars en aquesta zona dominada pels museus i l'herba ens ha portat a recórrer un cop més a una parada de hot dogs i pizza. Hem dinat asseguts en un banc, davant la poderosa presència del Washington Monument a la nostra dreta, perfectament visible tot i estar encara lluny d'on érem. Aquest monument, conegut com l'obelisc de Washington, és l'edifici més alt del districte i va ser construït en dues fases diferents, cosa que pot apreciar-se quan es mira la pedra amb què està feta. En devem haver fet tantes o més fotografies que del Capitol, des de tots els angles i cantons possibles! Després de dinar i sense temps per a descansar, hem pujat el 15th Street NW amb un objectiu molt clar: el número 1600 de la Pennsylvania Avenue, també conegut com The White House! Així doncs, hem abandonat per uns moments el National Mall i ens hem endinsat en el barri de White House Area & Foggy Bottom. Hem pujat la Pennsylvania Avenue fins que hem trobat la residència del president dels Estats Units. No hi hem pogut entrar perquè, de fet, per a trepitjar l'interior de la casa que actualment ocupa la família Obama has de complir algun dels requisits següents: ser-ne treballador, ser escollit president dels Estats Units, ser convidat pel president dels Estats Units, o bé ser un ciutadà americà o resident i formar un grup de 10 persones per a entrar-hi dins un tour amb guia. No complint cap d'aquestes condicions, ens hem limitat a fer fotos de les dues vessants que poden veure's, la nord i la sud. No podem explicar-vos res més perquè l'accés a la zona que envolta la casa està molt restringit i vigilat! 

The White House

De la White House hem tornat a baixar a la zona del National Mall on, finalment, ens hem plantat davant mateix del Washington Monument. De fet, l'hem estat observant una bona estona des del National WWII Memorial, que divideix el National Mall gairebé per la meitat. Aquesta plaça, situada entre Independence Avenue i Constitution Avenue, està dedicada a la Segona Guerra Mundial i està formada per dos pavellons, l'un dedicat al front del Pacífic i l'altre dedicat al Front Atlàntic, que envolten un espai circular ple de sortidors d'aigua on pots seure per a descansar els peus i posar-los en remull un estona. Hem agraït enormement poder reposar davant l'obelisc, amb el Lincoln Memorial en l'horitzó i amb els nostres peus refent-se dels kilometres caminats fins llavors! Com us hem dit, la calor a Washington era insuportable i en aquests moments ja portàvem unes quantes ampolles d'aigua consumides! 

National WWII Memorial

Deu minuts després, hem decidit aixecar-nos i seguir el nostre itinerari perquè l'hora de marxar s'anava acostant i encara quedava un parell de coses per veure! Hem caminat rumb al Lincoln Memorial, travessant la part dreta de la Reflecting Pool. El fet que hàgim passat pel cantó dret i no per l'esquerre no és gratuït! Hem caminat justament per la banda on la Jenny va cridar en Forrest Gump quan aquest estava explicant les seves experiències al Vietnam (experiències que, malauradament, només ell i el sonat vestit amb una camisa de la bandera dels Estats Units van poder sentir per culpa d'un sabotatge de l'equip de so). Hem caminat per l'extrem des d'on la Jenny es fica a l'aigua i camina per anar a trobar-se amb un dels nostres personatges cinematogràfics més estimats! God bless America!

Washington Monument des de Reflecting Pool

Després de caminar i molt caminar, hem arribat al Lincoln Memorial, a l'extrem oest del National Mall, amb el Washington Monument a una banda i el Potomac River a l'altra. Ha estat, possiblement, un dels moments més memorables del dia. No sabem dir-vos què és el que impacta més, si la grandesa del temple amb estil grec on descansa el senyor Lincoln, si la seva magnífica i gegantina escultura de pedra o bé el poder dels seus discursos gravats a les parets que l'envolten. El cert és que quan ets davant seu, no pots evitar sentir-te diminut i insignificant, per bé que de tant en tant et vé al cap algun capítol dels Simpsons o alguna escena de la segona part de Night at the Museum i això posa un toc d'humor i rebaixa el to de solemnitat que fins aquell moment t'ha estat envaïnt. 

Lincoln Memorial

Finalment, ens hem acomiadat d'Able Abe (Lincoln) i hem creuat el Potomac River per a veure el nostre darrer destí del dia: l'Arlington National Cemetery. Si no sabeu de quin cementiri us parlem, penseu en el cementiri de tantes i tantes pel·lícules inspirades en conflictes bèl·lics nord-americans i sabreu posar-li rostre. Hem de confessar que la visió de les fileres inacabables de tombes de soldats morts en diferents conflictes bèl·lics en què els Estats Units han lluitat és molt impactant. Això tenint en compte que només hem vist una part molt petita del cementiri, que és monstruós. Una part, però, que ens ha permès visitar, entre d'altres, la tomba on descansa el president John Fitzgerald Kennedy, acompanyat de la seva família. Però, sens dubte, la imatge que ens acompanyarà d'ara endavant quan pensem en l'Arlington National Cemetery és la dels seus immensos prats plens a vessar de fileres de soldats morts. 

Arlington National Cemetery

Hem posat fi a la nostra visita a Arlington per dos motius: s'acostava l'hora de marxar i estàvem esgotats més enllà dels nostres límits. Si una excursió des que estem als Estats Units ens ha deixat extenuats és aquesta. Creiem que els nostres peus mai havien demanat un descans com avui a les 5 de la tarda! Per aquest motiu, i per segona vegada des que vam arribar, hem agafat un cab (taxi) de tornada a Union Station, on havíem començat la nostra jornada! El tren cap a New York ha sortit tal com estava previst, a les 6:20. De fet, hauríem d'haver arribat a les 9:45 si no fos perquè hem estat aturats durant més d'una hora al mig del no-res perquè el nostre tren s'ha espatllat i ens han hagut de canviar a un altre, on hem tingut la mala sort de seure darrere uns nens vinguts de l'infern. Aquest contratemps, sumat al cansament que portàvem a sobre, ha fet que el final del dia hagi costat de passar! Per sort, en tot moment ens han anat informant de què passava per megafonia, sempre començant els informes amb un "May I have your attention, please!".

I aquest ha estat el nostre dia! Esperem descansar molt aquesta nit i que demà el dia sigui un xic més tranquil i molt menys calorós!

Fins demà!

Rumb a Staten Island!

Bona tarda!

Avui hem passat el matí separats! Mentre un de nosaltres (Ernest) anava a classe com cada dia, l'altre (Èlia) s'ha quedat a l'apartament i ha dedicat el seu matí a preparar l'itinerari de l'excursió de demà a Washington, a fer unes quantes compres que eren necessàries i altres que no ho eren tant (les temptacions cada cop són més difícils de resistir a mesura que s'acosta el dia de marxar) i a descansar al Bryant Park, una activitat que tot bon habitant d'aquesta ciutat ha de fer de tant en tant! Us preguntareu per què l'Èlia ha faltat a classe. Ha fet campana? La resposta és ben senzilla: les nostres classes acaben els dijous i només aquells que volen en fan el divendres. L'Èlia hagués anat a classe si avui, en comptes de fer-ne com cada dia, els seus companys no haguéssin fet una excursió a un lloc que no li interessava tant com per impedir-li preparar el viatge de demà! Això és tot! L'Ernest, tot sol i sense perdre's pel camí, ha anat a escola i, quan ha tornat feliç i content després de passar quatre hores d'allò més divertides amb els seus companys i la seva professora, ha trobat l'Èlia esperant-lo amb el dinar preparat! Per cert, esperem poder posar una foto de la classe de l'Ernest ben aviat! Fins que no ho fem, us direm només que la seva professora es diu Beatrice i és una passada i que té companys a classe provinents de països com Brasil, Korea, Alemanya, Itàlia, Espanya i Nigeria. Un dia us en parlarem més a fons perquè mereixen un post a part, especialment la Beatrice i, sobretot, l'Okechukwu (Okey pels amics), el seu company nigerià que, a part de parlar un anglès perfecte, és molt i molt divertit!

Ferry fotografiat des de ferry!

Com dèiem, hem dinat plegats i, després de descansar una miqueta, hem decidit que passaríem la tarda al mar! Aquesta tarda hem agafat el ferry per anar al que anomenen el districte oblidat de New York, Staten Island! Es tracta d'una illa situada al bell mig de la badia de New York, que està connectada amb Brooklyn pel Verrazano-Narrows Bridge i amb New Jersey pel Goethals Bridge, per l'Outerbridge Crossing, i també pel Bayonne Bridge. Amb mig milió d'habitants, Staten Island és el districte menys poblat de New York però el tercer més gran! Això fa que la gent que hi viu estigui una mica menys apretada que els habitants de la Big Apple! Fetes les presentacions, i després de dinar, hem sortit de l'apartament i hem anat a buscar el metro a Penn Station (estació que demà tornarem a veure a les 7 del matí per anar a Washington) per a baixar fins a l'extrem sud de Manhattan amb  la línia 1 (vermella). Un cop a l'estació South Ferry, com tants altres turistes, hem anat a agafar el ferry, que, sorprenentment, és gratuït! El trajecte a Staten Island ens ha permès, d'una banda, gaudir de la brisa marina i no patir la calor sufocant de Manhattan avui i, de l'altra, tornar a gaudir d'unes vistes magnífiques del sud de Manhattan, així com del Brooklyn Bridge, de Liberty Island, de New Jersey i, evidentment, de Staten Island! 

El ferry ens ha deixat a St George, a l'extrem nord de l'illa. No podem dir-vos res sobre els seus carrers perquè gairebé no els hem vist! L'atracció de la tarda consistia en el trajecte cap a Staten Island i no en l'illa pròpiament dita! Per tant, al cap d'una estoneta, hem tornat a pujar a un ferry, aquest cop de tornada a Manhattan. El que podem dir-vos tant del trajecte d'anada com del de tornada és que ha estat un plaer tornar a tenir a Miss Liberty (també anomenada Lady Liberty) davant nostre, recolzats en la barana de color taronja del nostre ferry. Les sensacions han estat gairebé les mateixes que la primera vegada que la vam veure (mai es pot superar les sensacions d'una primera vegada). És molt bonica i no pots deixar de mirar-la si la tens al teu camp visual, per molt lluny que estigui i més petita que sigui! En fi, no sabem si la tornarem a veure abans de marxar i, per si un cas, ens hem despedit de la nostra estàtua preferida amb un see you soon, Miss Liberty!

See you soon, Miss Liberty!

Let's go shopping!

Bona tarda!

Avui hem decidit no fer cap excursió després de classe perquè estàvem molt cansats! Suposem que els dies que portem a New York comencen a pesar i que, de tant en tant, necessitem reposar les cames una mica. Però això no vol dir que no tinguem res a explicar! De fet, el dia ha començat amb una anècdota que volem compartir amb vosaltres! Com ja sabeu, cada dia fem el mateix recorregut per anar a Rennert, la nostra escola d'anglès. Doncs bé, de camí cap a l'escola, hem passat per davant d'una cafeteria anomenada Cafe Manhattan, que està situada al número 35 West a 45th Street. No us hauríem dit res sobre aquesta cafeteria si no fos perquè dins seu hem pogut veure el nostre primer personatge famós a New York, en Peter Coyote! Per als qui no el conegueu, us direm que és un actor nord-americà que s'ha deixat veure en diverses pel·lícules i sèries de televisió des dels anys 80 fins al dia d'avui. Ha sortit en pel·lícules com E.T. the Extra-Terrestrial o Erin Brockovich i també en sèries com Brothers and Sisters. Ens ha fet gràcia veure'l assegut en una butaca, prenent-se un cafè mentre llegia el diari. De fet, hem passat un parell de cops davant la finestra de la cafeteria per assegurar-nos que era ell!

Anècdota cinematogràfica explicada, hem anat a classe i, com de costum, hem tingut molt bon matí! Cada cop estem més a gust amb els nostres companys i això es nota quan fem exercicis per parelles o en grups! Les quatre hores passen volant i, sense saber-ho, ja estem a la porta de l'edifici! Normalment, a dos quarts de dues, dinem alguna cosa fora o, si ho fem a casa, ho fem ràpid perquè volem aprofitar la tarda. Avui no ha estat el cas! Hem tornat a l'apartament i, mentre dinàvem, ens hem mirat i hem coincidit que dedicaríem la tarda d'avui a descansar i, en tot cas, a fer una de les coses que millor saben fer els nord-americans: shopping! El descans ha durat fins les quatre de la tarda, moment en què ens hem vestit de nou i hem enfilat la 6th Avenue en direcció downtown per a fer unes quantes visites-compres que teníem pendents! La primera és Macy's, els que, diuen, són els grans magatzems més grans del món. No podem dir si ho són o no però el que podem assegurar-vos és que són immensos i tenen un encant especial, que es fa palès en els seus ascensors de fusta vells i gastats així com en les seves escales mecàniques, que també són de fusta! A Macy's s'hi pot trobar absolutament de tot, fins i tot més d'un local d'Starbucks Coffee! Val la pena veure'l tot i que no s'hi acabi comprant res, cosa difícil si hi estàs gaire estona!

Macy's

Sortint de Macy's, hem passat per unes quantes botigues més, entre elles Billabong, on ens han atès com s'acostuma a atendre a les tendes a New York: amb un somriure als llavis, unes paraules de benvinguda a la tenda i molta, molta atenció! Una noia molt amable ens ha anat agafant les peces de roba que teníem pensat de provar-nos i ens les ha anat guardant fins que hem decidit que era el moment d'anar a provar-nos-les. En aquell moment, ens ha fet passar a la planta de dalt i ens ha obert el nostre provador amb clau, esperant a la porta per si necessitàvem una talla més o menys de la que teníem! Espectacular! Amb aquestes atencions, ha caigut alguna coseta però sense passar-se gaire perquè, en aquesta ciutat, has de saber controlar els teus impulsos consumistes si no vols acabar sense crèdit! 

Hem fet unes quantes visites més a botigues de tota mena, des de llibreries fins a tendes d'esport, passant per les omnipresents botigues de souvenirs així com la tenda oficial dels New York Yankees! No us explicarem què hem fet i que hem deixat de fer en cada tenda perquè us podem avorrir! El que si que volem mirar de descriure és com són els carrers de Manhattan. El que has de tenir en compte quan poses els peus als carrers de la Big Apple és que, sigui l'hora que sigui, sempre (sempre!) estan plens a rebossar. Plens de gent caminant a corre-cuita, de cotxes i de taxis (en un percentatge molt favorable als segons) fent sonar el clàxon, de cotxes de policia vigilant els carrers, d'ambulàncies fent un soroll infernal quan passen pel teu costat, de nois transportant turistes en les seves taxi-bicicletes, de parades de menjar ràpid de tot tipus (normalment hot dogs i pretzels) de parades de fruits secs i de fruita, de furgonetes de gelats amb gent fent cua des de primera hora del matí, de màquines expenedores de diaris per un dòlar i també d'uns tubs molt grans que surten del terra i dels quals sempre en surt fum (creiem que tenen a veure amb les obres que sempre es fan al metro). La llista és molt més llarga però la idea que heu de fer-vos és que no es pot estar a New York (especialment al Midtown i Times Square) si el que es vol és passejar amb calma i tranquil·litat. Aquí tot és frenètic! Quan arribes a casa i gaudeixes del silenci que no pots tenir quan surts, oblides que la ciutat segueix el seu ritme incansable sense tu. Si, per casualitat, mires per la finestra abans d'anar a dormir, entens perquè New York és coneguda com la ciutat que mai dorm!

Taxis, policia, parades, tubs amb fum ... New York!

 Demà tornem a ser aquí amb alguna cosa més a dir!

The Brooklyn Follies!

Bona tarda!

Avui volem presentar-vos els companys de classe d'un de nosaltres dos! La gestació de la fotografia s'ha d'atribuir a una estudiant italiana de la Toscana. Es diu Virginia i és molt divertida! Doncs bé, després de fer el descans a mig matí, la Virgina li ha dit a en Brian (el professor) si podia fer una fotografia de tots plegats! Quan en Brian ha dit no problem, deu càmeres han aparegut per art de màgia i ja el teniu a ell, tot un professor d'anglès, davant el seu grup, amb deu càmeres disposades a ser fetes servir! Si afegim que ha fet un parell d'instantànies per cap i que algunes han hagut de repetir-se, podeu entendre que el pobre Brian s'hi hagi estat més de deu minuts! Endevineu de qui són els companys de classe! Us els presentem! D'esquerra a dreta: Claudia (italiana), Virginia (italiana), Rei Ki (japonès), Èlia (Rosinca), Evelyne (brasilera), Mikel (pamplonica), Lidia (holandesa), Claudia (lleonesa) i Leonardo (brasiler). Aquí els teniu!

Foto de família a Rennert!

Després de classe (avui ha estat un dia realment divertit per als dos), hem anat a casa i hem dinat una mica de sushi que hem comprat de camí. Dinats, refrescats i descansats, hem començat la segona part del nostre dia, la turística! De fet, es pot dir que cada dia aquí són dues petites jornades! Podríem dir que portem una doble vida! La primera comença a les 7 del matí i és la nostra vida d'estudiants internacionals, amb una rutina definida (ja tenim el camí a l'escola completament interioritzat) i una vida social multicultural! Aquesta vida acaba a dos quarts de dues de la tarda, quan la vida de turista pren el relleu i ens porta a visitar New York i a perdre'ns pels seus carrers, a vegades sense saber del tot on anem fins que ho decidim asseguts en un banc o mentre dinem plegats! La segona vida acostuma a deixar-nos esgotats i a les 7 de la tarda comença a donar senyals d'esgotament, demanant ser abandonada fins l'endemà! A partir d'aquí, només queda el nostre apartament, la dutxa, el sopar i el llitet, que cada dia ens espera per a acollir-nos en el seu comfort de coixins i llençols nets!

Avui, els nostres jos turístics han decidit anar a veure el Brooklyn Bridge! Era una visita que teníem pendent des de feia dies i no la volíem posposar gaires dies més perquè cada cop veiem el final de la nostra estada a New York més a prop i hi ha certes coses que no poden esperar! Doncs bé, hem anat, com tants altres dies, a la Grand Central Terminal i hem agafat el metro fins a la parada de City Hall. Un cop allà, hem anat acostant-nos al pont fins que l'hem tingut ben al davant! El Brooklyn Bridge és una de les atraccions més conegudes de la ciutat de New York. Inaugurat el 1883, els seus 1834 metres van convertir-lo en el pont penjant més llarg del món. De fet, van ser necessaris 14 anys per a fer-lo realitat. Malauradament, el seu creador, en John Roebling, no va poder veure el seu projecte acabat perquè va morir fins i tot abans que comencéssin les obres. Va ser el seu fill, i sobretot la dona d'aquest, qui va encarregar-se que l'obra es portés a terme. 

Brooklyn Bridge

Hem trigat uns 30 minuts a recórrer la passarel·la peatonal que recorre el pont des de Manhattan fins a Brooklyn i que travessa l'East River, aturant-nos de tant en tant per admirar les magnífiques vistes que aquest recorregut ofereix al passejant. Pel que fa a la passarel·la, està dividida en dos carrils, un per als vianants i l'altre pels ciclistes i els patinadors. És realment important mirar de no envaïr el carril dels ciclistes perquè la velocitat que arriben a agafar quan travessen el pont no és petita i això fa que, en cas de trobar-se algú davant seu, no tinguin temps a frenar i la col·lisió sigui inevitable. Hem pogut comprovar que tota precaució és poca quan hem presenciat un accident espectacular, en què un ciclista ha volat literalment pels aires després d'envestir un noi que ha creuat el carril dels vianants sense mirar si venia algú o no. El ciclista ha tingut temps per a dir un parell de cops "Watch your back!" però no n'hi ha hagut prou i la patacada ha estat important, deixant-lo per uns moments del tot KO. Per sort, no ha passat res greu. Això si, des d'aquell moment, tothom anava amb molt de compte! Estem segurs que si demà tornéssim al pont, podríem tornar a presenciar la mateixa escena. Deu passar cada dia! 

Pel que fa a les vistes que el Brooklyn Bridge ofereix, es pot veure des de l'skyline del Lower Manhattan fins a l'Empire State, passant per la Liberty Island (amb Miss Liberty donant-te l'esquena), la Staten Island o la Governor's Island. També pot veure's perfectament el Manhattan Bridge, el germà petit del Brooklyn Bridge que, dissenyat per Leon Moisseiff, i a diferència del seu germà gran, és emprat no només per vianants i cotxes sinó també per trens que cada dia permeten a milers d'habitants de Brooklyn anar a treballar a la Big Apple. Finalment, 1834 després, Brooklyn ens ha donat la benvinguda, invitant-nos a passejar pels seus carrers. Hem acceptat la seva invitació però només durant una estona, temps suficient per a donar una volta per Brooklyn Heights, el barri més antic de la zona, ple de vivendes d'obra vista que ofereixen un aspecte magnífic, situades en carrers tranquils i envoltats d'arbres a banda i banda de la calçada. Caminant, caminant, hem arribat al Brooklyn Heights Promenade, lloc que permet fer fotografies de Lower Manhattan, del port de New York i del Brooklyn Bridge tan boniques com la que teniu a continuació!

Brooklyn Bridge des de Brooklyn Heights Promenade

Finalment, hem decidit tornar a casa, no sense abans fer un tomb per Times Square i complir amb una de les promeses que teníem pendents des que la Gemma, el David i la Cris ens van dir que ho havien fet. No és cap atracció turística que les guies recomanin ni té res a veure amb museus, escultures o edificis històrics. Es tracta simplement de posar-se davant una pantalla gegant al bell mig de Times Square, davant l'edifici de la tenda Forever 21, i esperar que la pantalla mostri les imatges del lloc on estàs, moment en què pots fer-te una foto a tu mateix! És una tonteria però té èxit perquè, de cop, pots veure com desenes de persones es posen al mateix lloc i comencen a saludar l'edifici, a saltar i a fer fotos! Són coses que passen aquí, a New York! Us deixem una fotografia perquè, tal com fèiem amb en Wally, mireu de trobar-nos entre la multitud!

Ens heu trobat?

Una abraçada i fins demà!

On the top!

Bona tarda!

Avui hem tingut molt bon dia! Després de les nostres 4 hores matinals a Rennert (esperem poder explicar-vos més coses del lloc un dia que tinguem menys coses a dir sobre la ciutat o bé un cop hàgim tornat a Barcelona), hem pujat la Fifth Avenue fins a 51st Street, on hem parat a dinar a un lloc molt especial, que venia recomanat per la Gemma! Es tracta d'una hamburgueseria anomenada Prime Burguer, que conserva l'estil, l'encant (suposem que també alguns dels seus cambrers i cuiners) de les hamburgueseries dels anys 50! Tan bon punt hem entrat, hem comprovat que el que ens havia dit la Gemma era cert i estem molt agraïts! El lloc és molt autèntic i el menjar (dues cheeseburgers amb bacon, tomàquet i enciam, juntament amb una ració de patates fregides i un got ben gran d'aigua) molt i molt bo! A més, hem tingut l'honor de ser atesos pel doble de Morgan Freeman! De fet, ens hem plantejat si no era ell preparant-se un personatge fet a mida per en Clint Eastwood! Però ens hi hem fixat millor i us podem dir sense por a equivocar-nos que no era ell. Tot i així, era molt simpàtic i ens ha atès amb molta amabilitat i simpatia! Un 10! 

Prime Burguer

Hem sortit del Prime Burguer tips i contents i ens hem trobat davant nostre amb una construcció realment bonica, la St Patrick's Cathedral! Aquesta catedral és el centre de la vida catòlica als Estats Units i una de les que rep més visites cada any ja sigui de turistes o de fidels. St Patrick's Cathedral, que és l'edifici gòtic més gran del país, consta de vuit petites capelles als laterals, així com de diversos altars i santuaris. Una de les coses més recomanables a fer dins seu és aturar-se per a contemplar les seves vidreres en forma de rosetó damunt un magnífic òrgan i passejar per tots els seus passadissos per a veure-les des de diversos angles. Un altre detall a tenir en compte sobre la catedral és que, l'any 2002, l'Spiderman va deixar a Mary Jane Watson als jardins del teulat del Rockefeller Center, a l'altra banda del carrer i amb la catedral contemplant tota l'escena! Anècdotes sobre superherois a part, just davant la catedral, a la Fifth Avenue, hi ha una escultura d'Atles aguantant el món que permet fer fotografies de la façana de l'edifici gòtic d'allò més boniques! 

St Patrick's Cathedral vista per Atles

Després de contemplar la catedral, hem anat a fer un tomb pel Rockefeller Center, un complex d'edificis en què pot trobar-se comerços, restaurants, oficines, escultures (l'Atles del qual us acabem de parlar) i fins i tot una sala de concerts tan coneguda com la Radio City Music Hall o bé la seu de la cadena de televisió NBC! Una passada! Construït als anys trenta (70.000 treballadors hi van dedicar 9 anys de les seves vides), el complex ocupa unes 9 hectàrees de la ciutat, repartides entre diverses plantes a l'aire lliure i 19 edificis, extenent-se des de 48th Street fins a 50th Street, des de la Fifth Avenue fins la 7th Avenue! Res, poca cosa! Possiblement, un dels elements del Rockefeller Center més coneguts per tots és l'enorme arbre de Nadal que cada any s'instal·la davant la pista de gel que es posa a l'hivern (Rink at Rockefeller Center). Es tracta d'una tradició que va iniciar-se a la dècada dels 30 i que arriba al seu punt culminant el Thanksgiving Day, en què milers de visitants es reuneixen davant l'arbre per a veure l'encesa de les llums de l'arbre! L'altre gran punt d'interès del complex és el Top of the Rock, on hem anat nosaltres!

El Top of the Rock és un observatori a l'aire lliure situat a l'últim pis del Rockefeller Center. Construït l'any 1933, els seus 70 pisos ofereixen unes vistes de Manhattan tan espectaculars com les del mateix Empire State Building! De fet, el Top of the Rock té una cosa que l'edifici més alt de New York no té: el permet veure! I us podem assegurar que val la pena! D'altra banda, ofereix unes vistes magnífiques del Central Park que l'Empire State malauradament no pot mostrar perquè no hi està tan a prop. El viatge fins el cim de l'edifici en menys de 45 segons també val la pena: els llums de l'ascensor s'apaguen i el sostre és de vidre, cosa que, sumada al fet que es projecta un espectacle multimèdia ple de llums, fa que l'ascens sigui una experiència a destacar! El que passa un cop ets a la planta número 70 és difícil de descriure. Hem provat d'escollir dues fotografies que facin justícia a les vistes espectaculars que hem estat gaudint durant bona part de la tarda! Us les deixem una darrera l'altra perquè hi feu un cop d'ull! També hem gravat un petit video que us deixem a continuació! Esperem que tant les imatges com el video us permetin fer-vos una idea del que hem vist!

Vistes de l'Empire State Building

Vistes del Central Park

Sortint del Top of the Rock, hem anat pujant la Fifth Avenue de nou, parant un moment per a fer una visita ràpida (això crèiem) a la llibreria més coneguda de la ciutat, la Barnes & Noble. Tot i l'esgotament, ens hi hem quedat una estona més del que teníem previst! N'hem sortit amb una bossa a la mà i uns quants dòlars (poquets, tot sigui dit) menys a la butxaca!

Aquest ha estat el nostre dia! Demà tenim previst anar a veure el Pont de Brooklyn! Ja us explicarem com va!

Fins demà!

Tarda de Village i compres!

Bona tarda!

Avui ha estat un dia de molta xafogor a New York, que en alguns moments ha fet que caminar pels seus carrers fos realment angoixant i desagradable! Tot i això, un cop hem acabat la nostra classe d'avui, hem caminat fins la Grand Central Terminal i hem agafat la línia 6 del metro en direcció downtown per anar a veure un dels barris que encara no teníem trepitjats. Us presentem l'East Village! Es tracta d'una de les zones més cool, joves i bohemies de Manhattan en l'actualitat, plena de tendes amb un aire vintage molt marcat, de boutiques regentades totes per gent jove i de bars i restaurants poblats per personatges d'allò més bohemis i alternatius. És també un barri marcat pel mestissatge i, de fet, es pot trobar comerços i restaurants de qualsevol racó del món. L'East Village, a diferència d'altres zones de la ciutat, no és un lloc per a veure grans monuments o edificis històrics sinó un barri ideal per a perdre's i per a descobrir petits racons plens d'encant i tendes d'allò més interessants.

Abans de submergir-nos dins l'entramat de carrers que van des de 14th Street fins a Houston Street (amb la Third Avenue a una banda i l'Avenue D a l'altra), hem decidit anar a dinar una mica més al sud, al Katz's Deli, que està a Houston Street amb Ludlow Street! Us sona d'alguna cosa? No? Si us diem que és el restaurant on la Meg Ryan va fingir tenir un orgasme a la pel·lícula When Harry met Sally us vé alguna cosa al cap? Doncs això! Aquest és el restaurant on va tenir lloc la famosa escena! De fet, en comptes de restaurant caldria parlar d'aquest lloc com un menjador immens ple de taules que, per art de màgia, sempre estan plenes! Hi havia tanta gent que hem desistit del nostre objectiu, preferint fer tantes fotografies com hem pogut i marxant a dinar a l'East Village, en algun lloc una mica més tranquil (i una mica menys car!).

Katz's Deli

Després de dinar en un restaurant de menjar peruà amb totes les portes obertes i un aire molt alegre (només un exemple de l'extensa i variada oferta culinària que pot trobar-se al barri), hem començat a passejar per l'East Village sense un rumb del tot definit, deixant-nos portar una mica i, això si, incloent en el nostre itinerari un parell de tendes que teníem marcades a la nostra guia. La primera que no volíem perdre'ns s'anomena Dinosaur Hill. És una tenda de joguines petitona i mot bufona, molt apartada de l'estil que us vam mostrar quan parlàvem de Toys'r'us a Times Square. Està plena de joguines molt senzilles i alhora originals, moltes d'elles fetes a mà i amb molt d'amor! També s'hi pot trobar una roba per a nadons molt bufona! A més, la propietària de la tenda és una senyora gran molt simpàtica, en tot moment acompanyada d'un gos que, estirat al terra, sembla formar part de la secció d'animals de peluix! La segona tenda, anomenada Giant Robot, és el paradigma de comerç de l'East Village, plena de còmics més alternatius impossible, de ninots de totes les formes i tamanys però sempre molt originals, de samarretes de disseny divertides i enginyoses i de prestatgeries volgudament irregulars, deixant clar que aquesta tenda no forma part de cap cadena sinó que és una petita joia on tot s'ha disposat amb un motiu determinat!

Dinosaur Hill

Tot i que en alguns moments la temptació ha existit, no hem comprat res en cap d'aquestes tendes. El moment de despesa econòmica del dia ha vingut gairebé sense voler-ho quan, passejant pel carrer St Marks de camí cap a la parada de metro a Astor Place, ens hem trobat una tenda de còmics que no teníem prevista ni anotada, anomenada St. Mark's Comics. Hi hem entrat per a fer un cop d'ull i n'hem sortit amb un còmic del Captain America sota el braç! Coses que passen quan li fas una pregunta innocent al dependent i et trobes amb la promesa d'un bon còmic a les mans! El compres! Amb la nova adquisició a la motxilla, hem agafat el metro fins a Union Square, on hem revisitat alguns dels llocs on havíem estat en la nostra primera excursió a New York, ara fa 15 dies! El temps passa ràpid! Fet això, i un pèl cansats, hem pujat per Broadway i hem arribat al nostre apartament, on hem descansat una mica abans d'anar a sopar a la tercera planta! Quan érem a l'ascensor pujant fins a la planta 31, uns turistes han entrat completament xops! Torna a ploure a New York i avui s'hi ha posat de valent! 

Tard o d'hora havia de passar...

Res més per avui! Demà tornarem amb més històries! Una abraçada fins llavors!

Art i parc!

Bona tarda!

Us tornem a escriure des del llit, aquest cop mirant com el cel de Manhattan cada cop es posa més negre i amenaçador. És una tarda de diumenge d'aquelles en què et vé de gust estar a casa i veure una pel·lícula mentre menges crispetes. I això és el que ens disposem a fer! Fa poc més de trenta minuts que hem tornat al nostre apartament un cop hem decidit posar fi a la nostra sortida d'avui. Teníem previst fer un parell de coses més aquesta tarda però el temps i les nostres cames ens han aconsellat quedar-nos a casa per tal d'agafar forces i gaudir de la pluja de New York des de la comoditat del nostre llit! Però, abans, us fem un resum del que ens ha brindat aquest matí (i part de tarda) de diumenge!

Ahir, abans d'anar a dormir, vam decidir que avui no posaríem el despertador perquè necessitàvem dormir una mica més. I ho hem fet! Ens hem llevat a les 8 i ens semblava que fossin les 12 del migdia! Com cada dia (hi ha bons hàbits que no hem de perdre), hem baixat al nostre buffet preferit i hem esmorzat el nostre suc de taronja, el nostre cafè amb llet, les nostres torrades i els nostres scrambled eggs! Aquesta acostuma a ser la base del primer plat de la jornada, per bé que hi ha dies que substituïm un dels elements per un bol de cereals, un iogurt, una mica de fruita o bé magdalenes (de fet, una de les tres varietats de magdalenes que hi ha, totes boníssimes, sempre acostuma a caure en algun dels nostres plats)! 

Esmorzats i dutxats, hem caminat cap a la Grand Central Terminal i allà hem agafat la línia 6 del metro (verda) direcció uptown fins arribar a l'estació de 86th Street. Hem sortit a Lexington Avenue i hem creuat Park Avenue i Madison Avenue fins arribar a la Fifth Avenue, on hem passejat fins 89th Street i ens hem trobat davant nostre el Solomon R Guggenheim Museum! Aquest museu, tal com vam dir-vos quan vam anar al Met, està a l'Upper East Side, al bell mig d'allò que es coneix com el Museum Mile. La seva particularitat respecte altres museus, allò que el fa veritablement únic, és el fet que el seu edifici és en si mateix una escultura amb un valor artístic intrínsec. Per tant, el Guggenheim s'ha d'entendre i valorar no només per l'art que conté dins les seves parets, una magnífica col·lecció d'art del segle XX, sinó per l'art que desprèn de si mateix, que fins i tot arriba a eclipsar el primer. La seva estructura espiral, dissenyada per Frank Lloyd Wright als anys cinquanta, atrau l'atenció de tots aquells que s'hi acosten i constitueix una de les imatges més emblemàtiques de New York! Pel que fa a les obres d'art que hi ha al seu interior, hi podem trobar a Picasso, Pollock, Kandinsky, Monet, Van Gogh i Degas, entre d'altres. A això cal afegir les exposicions temporals que acull. Nosaltres hem pogut veure'n una, anomenada Haunted: Contemporary Photography, Video, Performance, que ens ha semblat molt interessant! Malauradament, no es pot fer fotografies de les obres dins el museu i, per tant, només us podem oferir una imatge. Aquí la teniu!

Solomon R Guggenheim Museum

Vist el museu, i estant tan a prop del Central Park, hem decidit anar-hi per a cobrir un altre tram del parc! Si la darrera vegada que el vam visitar vam conèixer un bon tros de la meitat oest, just al costat de l'Upper West Side, avui hem passejat a consciència per la zona del parc que s'extén des de la Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir fins a l'espai que es coneix amb el nom de The Ramble, passant per un prat verd i ple de vida anomenat Great Lawn, així com el Turtle Pond, flanquejat d'una banda pel magnífic Belvedere Castle i de l'altra pel Delacorte Theater. Amb això, hem cobert dues terceres part del parc, sempre a grans trets i tenint en compte que veure el parc en la seva totalitat és una tasca que demana moltes més hores de les que nosaltres disposem! 

Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir

Com podeu veure, aquest llac és preciós i ofereix unes vistes dels edificis que envolten el Central Park que val la pena parar-se a contemplar. Tota l'extensió d'aigua està envoltada per una pista d'uns 2'5 km que en tot moment està plena de gent corrent. És un plaer passejar per aquí, mirant els arbres reflectits al llac i la gent fent esport! Quan abandones la Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir, comences a veure davant teu el Great Lawn, una catifa de color verd creada el 1931 que els New Yorkers fan servir per a celebrar concerts a l'aire lliure i també per a jugar al softball, aprofitant les pistes que l'ajuntament hi té instal·lades. Us podem assegurar que, els diumenges al matí, el Great Lawn s'omple de gent practicant aquest esport, així com qualsevol altra activitat que impliqui una pilota, ja sigui de basketball o de soccer! Fa goig veure-ho! 

Softball al Great Lawn

Després de passar una estona veient com uns nois jugaven al softball, hem seguit el nostre camí cap al sud del Central Park. De camí cap a The Ramble, que és un espai fet de fusta i ple de vegetació emprat com a observatori d'ocells, hem passat pel Turtle Pond, un estanc ple de tortugues anant i venint amb tota la calma del món. A una banda de l'estanc, pot veure's el Belvedere Castle, un castell preciós que, com el seu nom indica, ofereix unes vistes molt boniques del parc. Construït el 1865 al capdamunt de la Vista Rock, la segona elevació natural més alta del parc, el castell permet veure des dels seus dos balcons la construcció que hi ha a l'altra banda del Turtle Pond, és a dir, el Delacorte Theater, un teatre a l'aire lliure que acull el festival Shakespeare in the Park cada estiu, amb el Central Park com espectador d'excepció darrere seu! El teatre està envoltat d'estàtues de bronze amb motius de les obres del poeta anglès, una visió realment bonica!

El Belvedere Castle, dominant el Turtle Pond

Arribats a The Ramble, hem donat unes quantes voltes pel parc (alguna més del que teníem previst i del que les nostres cames haguéssin volgut) i, finalment, hem trobat una sortida a la Fifth Avenue, on hem dinat un bon tros de pizza i, davant la perspectiva d'una tarda de pluja a la Big Apple, hem decidit tornar al nostre petit cau i reposar una mica abans de començar la nostra tercera setmana a Manhattan!

Res més per avui! Esperem portar-vos més notícies demà a la tarda!

Una abraçada!