Streets of Philadelphia

Bona nit!

Acabem de tornar de Philadelphia i aquí ens teniu, fent el nostre repàs diari de tot el que hem viscut! Tenim pendent explicar-vos un parell de coses de Chinatown i de Little Italy però preferim deixar-ho per a demà i aprofitar que tenim el dia d'avui fresc! Tan bon punt tinguem una estona, actualitzarem el que ens queda al post corresponent, és a dir, el del dia de contrastos! Dit això, comencem el nostre dia d'avui!

Estàvem citats a les 8 del matí al número 330 de la 7th Avenue, uns deu carrers baixant el nostre, i això ha fet que avui també ens hàgim aixecat ben aviat i hàgim esmorzat mirant el rellotge per a no arribar tard! Però a les 8 menys 10 minuts ja érem al nostre lloc de reunió i això, sumat al fet que hem sortit amb una mica de retard, ha fet que ens hagi tocat esperar una mica! Cap problema. Un cop dins l'autocar, hem arrencat la nostra excursió cap a Philadelphia, la ciutat més important de l'estat de Pennsylvania (en català s'escriu Pensilvània o això tenim entès)! De camí cap a la sisena ciutat més gran de tots els Estats Units (endevineu quina és la que està al número 1 del rànquing), hem passat per New Jersey i hem pogut veure l'skyline de Manhattan des d'una nova perspectiva, suposem que la última que ens quedava per veure! Hem vist la Big Apple des de l'altra vora del riu Hudson, de la mateixa manera que en Toni Soprano i els seus la solen veure de camí cap casa o el Bada Bing!

Hem trigat aproximadament dues hores a arribar a Philly, que es com anomenen la ciutat els seus habitants, que al seu torn s'anomenen phillies. Durant el trajecte d'anada, la nostra monitora (recordem que hem anat a Philadelphia com a estudiants i no pel nostre compte) ha tingut l'encert d'ambientar-nos abans d'arribar amb una pel·lícula filmada en bona part en aquesta ciutat i anomenada National Treasure (traduïda per art de màgia a l'espanyol com La Búsqueda), protagonitzada per Nicholas Cage i Diane Kruger. No és una gran pel·lícula però és entretinguda i ens ha permès veure en dos dimensions edificis als quals després hem pogut afegir la tercera! Una pel·lícula després, hem arribat. Primera impressió de la ciutat: l'skyline de New York no és comparable a cap altre! Quina diferència! I això que estàvem davant la sisena ciutat més gran de tots els Estats Units! Tot i això, hem de dir que ens ha agradat! Esperàvem una ciutat més fosca, més deixada i trista, suposem que per tot el que havíem vist d'ella a les pel·lícules. En comptes d'això, ens hem trobat amb una ciutat neta i verda, el centre històric (Old City) de la qual està molt ben conservat i cuidat, potser massa i tot!

Philadelphia, situada entre New York i Washington D.C., va ser fundada l'any 1682, quan el rei Carles II va donar a William Penn la terra sobre la qual s'aixeca per tal de pagar el deute que la Corona havia contret amb el seu pare. És justament del cognom d'en William d'on prové el nom de Pennsylvania. D'altra banda, el nom de Philadelphia va ser escollit pel mateix William Penn i significa "ciutat de l'amor fraternal". Cal tenir en compte que el senyor Penn (juntament amb en Benjamin Franklin) és el gran heroi de la ciutat. La història diu que va prometre la llibertat religiosa a tot aquell qui decidís viure al seu estat, promesa que va complir i que va portar a l'establiment de grups religiosos com els Amish o els Quàquers. És aquesta voluntat de llibertat religiosa i de respecte i amor pels altres el que, segons diuen, va fer que escollís el nom de la ciutat que hem visitat. Una ciutat que durant el segle XVIII va ser la més poblada de les tretze colònies així com la tercera ciutat més poblada de l'Imperi britànic (només superada per London i Dublin) abans d'esdevenir la capital dels Estats Units des del 1790 fins el 1800. No obstant això, el seu domini va durar poc, cedint l'honor de ser la ciutat més poblada a New York i la seva capitalitat a Washington D.C. Però si Philadelphia és una ciutat de visita obligada és perquè és aquí on es va concebre la nació nord-americana, on es va signar la Declaració d'Independència l'any 1774 i on es va signar la Constitució dels Estats Units l'any 1787!

City Hall en 5 minuts!

Hem començat la nostra excursió a l'Old City fent la nostra primera parada al City Hall, seu del govern local. L'edifici, de 167 metres, és la segona construcció masona més alta del món. Malauradament, no hem pogut entrar-hi perquè, com ha passat amb d'altres llocs d'interès durant les dues primeres hores del nostre dia a Philly, la nostra parada estava estrictament cronometrada per una guia turística autòctona que se'ns ha unit tan bon punt hem arribat a la ciutat. Aquesta és la mala notícia del dia: haver de seguir constantment les indicacions d'una senyora que, vestida amb la roba tradicional de l'estat de Pennsylvania (aquesta era la seva versió del que nosaltres hem entès com una disfressa d'allò més kitsch), s'ha dedicat a fer-nos voltar dalt de l'autocar per tota la ciutat, parant cinc minuts aquí per a fer dues fotografies, baixant una mica més enllà per a fer-ne una més i explicant-nos mentre érem als nostres seients tot allò que li venia al cap sobre aquell edifici que teníem al davant o aquell parc que ara teníem a la nostra dreta! Hem acabat completament marejats i sense saber que havíem vist i què no! Hem arribat a la conclusió i proclamem formalment que odiem de forma oficial els viatges organitzats, sobretot si impliquen seure en un autocar i girar el cap a la dreta i a l'esquerra mentre algú et bombardeja tota mena de dades que ets incapaç de retenir perquè amb prou feines ets capaç de fer les fotografies que t'estan dient que facis! Per sort, això no ha durat gaire estona perquè la senyora vestida de ciutadana tradicional de Philadelphia ens ha deixat abans de l'hora de dinar, no sense abans portar-nos a un lloc de la ciutat que possiblement no hauríem visitat pel nostre compte perquè queia una mica lluny del centre hsitòric. Hem de donar-li les gràcies (i les hi donem, i tant que si!) per fer-nos pujar exactament les mateixes escales que Rocky Balboa va pujar corrent mentre entrenava per tal de derrotar el campió del món dels pesos pesats Apollo Creed! Si hem de quedar-nos amb un moment del nostre dia a Philadelphia, ens quedem amb aquest!

Philadelphia vista per Rocky Balboa!

Després d'aquest moment purament cinematogràfic (haríeu de veure els fans de la pel·lícula pujant les escales com un llamp i saltant eufòrics a l'arribar!), hem anat a dinar prop d'on hem passat la tarda, és a dir, la zona de l'Independence Hall, el Liberty Bell Center i el National Constitution Center. Aquí hem menjat el plat típic de la zona, que ells anomenen cheesesteak i que és un entrepà fet amb trossos petitons de vedella i amb formatge fos envoltant-los. Un cop tips i abans de començar la nostra ruta de la tarda (aquest cop a peu), hem pogut passar una estona divertint-nos a les tendes de souvenirs, on es pot trobar coses realment horribles i sempre espectaculars. Hem començat la tarda a l'Independence Hall, lloc molt estimat pels nord-americans perquè va ser aquí on es va discutir i finalment signar, d'una banda, la Declaració d'Independència (1774) i, de l'altra, la Constitució dels Estats Units (1787). L'hem conegut de la mà d'un guia molt americà, que ens ha mostrat totes les seves sales i ens ha transmès tot l'amor que ha pogut per la seva gran nació. En alguns moments, el seu excés d'amor i d'orgull per la bandera dels Estats Units com a llum que il·lumina la llibertat i la justícia arreu del món l'han portat a fer afirmacions un punt exagerades. Gairebé es podria dir que la nostra existència era possible únicament pel que havia passat en aquell edifici uns segles abans! Atacs de nacionalisme a part, la visita ha resultat interessant!

Independence Hall

Sortint de l'Independence Hall, i ja pel nostre compte, hem anat a veure la Liberty Bell, és a dir, la campana de la llibertat. El 8 de juliol de 1776, aquesta campana va ressonar per a convocar tots els ciutadans a escoltar la primera lectura pública de la Declaració d'Independència. És un dels símbols més poderosos de la independència americana i la ciutat de Philadelphia n'ha sabut treure un bon profit comercial. Tota tenda de souvenirs que trobis aquí té campanes de tots els tamanys i colors! Després de veure aquesta campaneta tan famosa i venerada, hem donat un tomb pel National Constitutional Center i des d'aquí hem passejat una estona per la ciutat abans d'anar a l'autocar a les 6 de la tarda per a tornar a Manhattan. Hem pogut veure que Philadelphia és molt més tranquil·la que New York (fins i tot molt més que Barcelona) per bé que no deixa de ser una ciutat nord-americana i, com a tal, no pot deixar de tenir un bon grapat d'edificis alts i lluents i un Chinatown ben vistós. La particularitat d'aquest Chinatown és que hi pots trobar el Friendship Gate, un arc xinès molt bufó que té l'honor de ser el primer que es va construïr fora de Xina!

Friendship Gate

Finalment, no podíem retornar a l'autocar sense presentar els nostres respectes a un dels personatges més importants de la història dels Estats Units, el senyor Benjamin Franklin, que va morir quan tenia 84 anys i que descansa al Christ Church Burial Ground. Fet això, i francament cansats, hem tornat als nostres seients i ens hem disposat a tornar a casa, al nostre New York! De tornada, hem tornat a veure una pel·lícula on Philadelphia tornava a tenir un pes específic. Endevineu quina? Us donem una pista en forma de darrera fotografia del dia!

L'heu endevinat?