dijous, 26 d’agost del 2010

Vorejant el riu Hudson!

Bona tarda!

Chrysler Building
Avui ha sortit el sol! Semblava que no podia ser però, finalment, ha deixat de ploure a New York i hem pogut passejar de nou sense umbrellas i sense acabar xops! Avui ha estat un dia especial. Ens hem acomiadat de Rennert perquè era el nostre darrer dia de classe. Estem una mica tristos perquè han estat tres setmanes d'allò més divertides on hem conegut gent d'arreu del món amb la qual hem passat un munt de bons moments! Costa fer-se a la idea que s'han acabat els matins llevant-nos ben aviat per anar a esmorzar, agafar la motxilla amb la llibreta i l'estoig i fer el nostre camí habitual cap al número 216 East del 45th Street. Però és així! La nostra petita etapa a Rennert ha acabat i ens enduem un bon grapat de records així com de correus electrònics per a seguir en contacte amb els nostres companys! Esperem tornar a trobar-nos amb alguns d'ells, ja sigui a Barcelona, New York, Berlin, Korea, Brasil o fins i tot Oviedo! Després d'acomiadar-nos i de rebre els nostres certificats per part de l'administració de l'escola, hem marxat cap a l'apartament per a dinar una mica i per a refrescar-nos (New York és una ciutat de contrastos: si ahir plovia a bots i barrals i feia fins i tot fred, avui el dia tornava a ser d'allò més calorós). Avui, però, hem variat una mica el nostre recorregut de tornada per a poder passar davant el Chrysler Building i fer un cop d'ull al seu vestíbul. Aquest edifici art déco de 319 metres d'alçadadissenyat per en William Van Alen l'any 1930, és un dels més admirats de New York. El disseny de la seva façana és un homenatge al món automovilístic, on destaquen sobretot les gàrgoles, que semblen ornaments d'un capó, com podeu veure a la fotografia.

Després de dinar i descansar una mica, hem agafat la línia 1 del metro a Penn Station en direcció uptown fins a la 72th Street. Des d'allà, hem caminat l'avinguda de Broadway cap amunt fins arribar a 80th Street i, un cop allà, hem girat a l'esquerra i hem seguit passejant (en direcció oest) fins que, finalment, ens hem topat amb el Riverside Park. Aquest parc, a tocar del riu Hudson, s'extén des de 72nd Street fins a 125th Street. Es tracta d'un espai verd no tan gegantí ni impressionant com el Central Park però que està ple de gent caminant, anant en bicicleta, corrent o simplement seient en un dels seus nombrosos bancs per a gaudir de l'espectacle de les vistes del riu Hudson. A més dels seus camins, cal destacar que el parc compta amb zones d'esbarjo molt variades, amb camps de softball, de soccer, de basketball, així com parcs infantils i una zona per a fer passejar el gos. El que ens ha agradat més és el camí que voreja el riu Hudson, que invita a passejar-lo i a deixar-se portar per les magnífiques vistes de New Jersey. En un punt determinat del camí, pots endinsar-te al riu Hudson, caminant per un dels seus espigons, des del qual pots fer fotografies tant de New Jersey com del propi parc.

Riverside Park

Hem caminat el parc amunt i avall i, finalment, n'hem sortit esgotats però contents d'haver-lo pogut veure! Hem seguit passejant per l'Upper West Side i, a l'alçada del carrer 59, hem tornat a dirigir-nos cap a l'est, on hem trobat davant nostre l'edifici Time Warner Center. Inaugurat l'any 2003, és un complex que inclou oficines, apartaments, un centre comercial, restaurants, un hotel, una sala de concerts i els estudis a Manhattan del canal de notícies CNN. Dissenyat per David Childs, és en aquests moments l'edifici de New York que pot presumir de ser l'edificació la construcció de la qual ha costat més diners. Les seves dues torres de 229 metres ja formen part del paisatge de Manhattan, per bé que no poden comparar-se a les desaparegudes Twin Towers.

Time Warner Center

Finalment, hem baixat la 7th Avenue fins que hem arribat a 51st Street, on hem girat cap a Broadway per a trobar el lloc on hem sopat, el restaurant Ellen's Stardust Diner. És possiblement un dels llocs més especials que hem trepitjat a New York! Es tracta d'un local retro ambientat als anys 50 on els cambrers són qualsevol cosa menys normals i corrents! Vestits, evidentment, com ho farien els cambrers d'un local dels anys 50, et serveixen molt amablement i amb un somriure als llavis. A més, de sobte, agafen un micròfon i es posen a cantar, movent-se entre les taules, seient al teu costat i pujant dalt d'una passarel·la on acostumen a acabar els seus hits musicals, molts cops en parella! És espectacular! Cançons, entre d'altres, de la banda sonora de Grease, de la Judy Garland o de la Nancy Sinatra fan que la teva hamburguesa quedi en segon terme i et vegis dins un musical de Broadway! De fet, tal com ens ha explicat un dels cambrers, tots ells són cantants amateurs que estan lluitant per a tenir una oportunitat en un dels molts musicals que cada dia omplen els teatres de la Big Apple! Hem tingut la sort de ser atesos per la Grace, una noia molt maca que ens ha deixat bocabadats amb Over the rainbow!


2 comentaris:

Irene ha dit...

Quin vídeo, mare meva! Ja li heu deixat una bona propineta, no? La noia s'hi esmera i ho fa la mar de bé. Quina gràcia un local així! Èlia, hauries hagut de fer de Sandy, amb aquell vestidet de puntes blau i que l'Ernest s'hagués pentinat un bon tupé...

Fa pocs dies, a RAC1, va sortir aquell noi que parla de Nova York i va fer un repàs de les coses que han de fer/veure/dir els turistes. Em va recordar molt totes les vostres cròniques però vosaltres, evidentment, heu superat ja fa molts dies l'estatus de turista ras.

Ara que se us ha acabat l'escola, ja podeu dedicar tot el temps que us queda per aquí a acabar de "enjoy like a camello"!. (perdoneu... :P)

Fins ben aviat, eixerits!!!

Irene

Sara ha dit...

Mare de Déu! Avui he vist les fotos dels magnífics souvenirs que es poden trobar per aquests móns... estic impressionada amb els bombers de NY, tan famosos són que se'n fan souvenirs??? Ostres tu!
Suposo que aquests dies estareu apurant al màxim abans de tornar, quan arribeu? Disfruteu fins el final, un munt de petons!