Us escrivim des del llit i només són les 7 de la tarda! Estem esgotats! No és el primer cop que ho diem des que vam arribar a New York però no podem fer-hi més! Acabem els dies fulminats al llit i sovint ens adormim en un tres i no res! Avui el responsable del nostre esgotament físic (i mental) és un museu que podria cobrir tot sol una setmana sencera de visites turístiques per a poder digerir la quantitat de material que atresora. Us presentem el Metropolitan Museum of Art, un museu que pot adjectivar-se com a monumental, gegantí o fins i tot excessiu! L'edifici està situat a la Fifth Avenue amb 79th Street, és a dir, a l'Upper East Side, en un tram de la ciutat que es coneix amb el nom de Museum Mile perquè, a més d'aquest, s'hi pot trobar altres museus com el Solomon R Guggenheim Museum, el Museum of the City of New York, el Jewish Museum, el Whitney Museum of Art o la Neue Galerie. Una sobredosi d'art compresa entre 75th Street i 104th Street que demana molts dies, un bon calçat i molta energia per a ser valorada com cal. Lamentablement, només podrem marxar de New York amb una petita mostra de tot el que aquest tram de la Fifth Avenue ofereix.
| Entrada al Metropolitan Museum of Art |
Abans d'arribar al Met (com tothom anomena el Metropolitan Museum of Art), però, hem passejat una mica per l'Upper East Side (UES). De fet, tan bont punt hem baixat a l'estació de metro de la 77th Street, hem buscat un lloc per dinar perquè ja era hora després de 4 hores de classe. Eren les 2 de la tarda i hem trobat una hamburgueseria molt autèntica a Lexington Avenue, amb sofàs tapissats al més pur estil americà i amb gerres de cafè de vidre llestes per a servir els clients que així ho volguéssin! Hem demanat dues cheeseburguers i dues Cokes i les hem devorat! Estaven boníssimes! Amb la panxa plena i la guia a la mà, hem anat recorrent els carrers de l'UES, plens de vivendes unifamiliars realment magnífiques que donen bona mostra del nivell adquisitiu dels habitants d'aquesta zona, una de les més exclusives de la ciutat, competint amb l'Upper West Side però amb un accent marcadament més conservador.
| Vivenda a l'Upper East Side |
Quan hem arribat al Met, hem vist el que ens esperava només veient la seva façana: com hem dit i heu vist, gegantí. El museu supera tot el que havíem vist fins avui en termes de grandària. Ens hi hem estat més de dues hores i mitja i, per bé que hem passat per gairebé totes les sales, no podem dir que l'hàgim vist com mereix. Però és gairebé impossible si no véns a New York amb l'únic propòsit de passar el teu temps aquí dins, en aquesta ciutat dins la ciutat, que té una col·lecció de 2 milions de peces i un pressupost tan enorme com el seu edifici. Quan entres al museu et trobes amb el Great Hall. A partir d'aquí, tot és immens, des de The American Wing fins a la zona dedicada a l'art egipci. Diem zona però no estem segurs que la paraula faci justícia a la immensitat de l'ala dedicada a totes les èpoques de l'art egipci. Una bestiesa! Mai no havíem vist res tan monumental! És com si els americans haguéssin expoliat tot Egipte i l'haguéssin tancat aquí! A part d'aquestes dues ales del museu, hi ha molt més, tant que no podrem resumir-ho aquí. Només direm que hem vist les ballarines de Degas o l'autoretrat de Van Gogh, entre d'altres obres d'artistes com Balthus, Boccioni, Bonnard, Matisse, Monet, Manet, Cézane, Rodin, Renoir o Picasso. Hem pogut comprovar que el darrer genera una expectació espectacular. De fet, el museu ofereix en aquests moments una exposició especial amb més de 300 obres del pintor malagueny que està plena de gom a gom.
| Expectació davant l'autoretrat de Van Gogh |
Però el museu no acaba aquí! Escultures xineses de tots els materials i els tamanys; ceràmica, miniatures i figures provinents de l'art islàmic; pintures, escultures i tot tipus de manifestacions artístiques vingudes de Japó (la sala japonesa és preciosa, destacant per sobre de tot l'Astor Court), de Korea, del Tibet, del Nepal, de Pakistan; art africà, asiàtic, vingut d'Oceania o d'Amèrica, art romà, grec, medieval, modern i contemporani, el Met ho té absolutament tot i a una escala que es fa difícil de descriure amb paraules. Cal estar aquí i recórrer els seus passadissos inacabables fins a l'esgotament per a comprendre la magnitut i la immensitat d'aquesta monstruositat de museu. El que crida més l'atenció és que hi ha edificis sencers dins seu! Però, com hem dit, si una ala del museu s'emporta el premi, aquesta és la de l'art egipci. És tan bestial que no pot digerir-se, i acabes preguntant-te com redimonis ha anat a parar tot allà! Hauríem de posar un centenar de fotografies per a poder donar-vos una idea del que hi ha! De moment, ens despedim per avui amb la del Temple de Dendur, un temple sencer que deixa perplex a tot aquell qui s'acosta a l'ala egípcia i es troba de cop amb això:
| Temple de Dendur |
1 comentari:
Ostres sí, a mi també m'heu contagiat l'esgotament! I això que m'acabo de llevar... Avui ens veurem amb la Irene!
Petons de cafè amb llet!
Publica un comentari a l'entrada