The District!

Bona tarda!

Avui escrivim el bloc des del tren perquè arribarem més tard del compte a casa i no estem segurs que a les 11 de la nit puguem trobar inspiració i sobretot forces suficients com per a poder descriure el que hem fet aquest dissabte! Per aquest motiu, hem estat previsors i ens hem endut el portàtil a Washington! Anem per feina, que avui en tenim molta!

Ens hem llevat ben aviat, a les sis del matí, i a dos quarts de set ja érem al carrer disposats a anar a Penn Station i agafar el tren que ens havia de portar a la capital dels Estats Units, Washington DC! A les 7:05 el tren ja estava en marxa i ben aviat hem pogut anar veient com deixavem el paisatge de New York i anavem trobant noves vistes, molt diferents a les de la Big Apple. El trajecte del tren ens ha portat a Newark, a Philadelphia (hem retrobat llocs coneguts), Aberdeen, Baltimore i, finalment, Washington! El tren era molt còmode (una cosa molt semblant al Talgo) i el viatge ha passat volant! Sense gairebé saber-ho, eren les 10:20 del matí i ja estàvem a casa de l'Obama! El primer que hem vist ha estat, evidentment, l'estació de trens de Washington, Union Station. L'edifici, construït el 1907, captiva els viatgers, que no poden evitar parar-se una estoneta per a contemplar la bellesa del seu Main Hall, amb un marcat estil beaux arts. De fet, malgrat tenir poques hores i una agenda molt apretada, hem passejat una mica pel seu interior i hem quedat francament impressionats.

Capitol

Un cop a l'exterior, hem trobat el primer element que marcaria la nostra jornada d'avui: el sol de Washington! Avui no hem parat de beure aigua ni de refrescar-nos allà on hem pogut entre visita i visita perquè la calor ha estat de les que fan època, en alguns moments insuportable! Per sort, si una cosa no falta a les zones per les quals ens hem mogut són arbres! Com hem agraït en més d'una ocasió poder aixoplugar-nos i protegir-nos sota l'ombra d'un dels molts arbres que tenyeixen de color verd la ciutat! Des d'aquí, volem agraïr-los tota l'ombra que ens han donat! No els oblidarem! Dit això, i després de fer unes quantes fotos més de l'exterior de la Union Station, hem agafat el mapa de la ciutat i hem posat el dit al nostre primer destí del dia: el Capitol! De fet, les nostres primeres hores les hem passat al barri de Capitol Hill & Southeast, una zona definida al voltant del Capitol, on també pot visitar-se l'Eastern Market, la Library of Congress i la Supreme Court, entre d'altres. Nosaltres hem dedicat el nostre temps al primer i a l'últim d'aquesta llista! El Capitol és el centre geogràfic de tota la ciutat i una de les seves icones més reconeixibles. De la mateixa manera que passa amb l'skyline de Manhattan, no és necessari haver-lo visitat per a conèixer-lo! És un edifici tan emblemàtic i amb tanta història al seu darrere que, quan ens hem plantat al seu davant, hem tingut la sensació que, en comptes de veure'l per primera vegada, l'estàvem retrobant! La seva arquitectura neoclàssica i barroca no ens era gens estranya de tantes i tantes vegades que l'havíem vist en tantes i tantes pel·lícules! Això si, no hem pogut parar de fer-hi fotos de forma compulsiva! És un edifici realment bonic i mereix la pena seure en un dels bancs que l'envolten per a poder admirar-lo com cal. Ben a prop del Capitol, hi ha la Supreme Court, la cort de justícia més gran dels Estats Units, una construcció amb estil grec també present en nombrosos films on les seves escales han jugat un paper important. Les hem pujat i baixat més d'una vegada i hem recordat aquelles escenes on l'acusat surt del judici i un exèrcit de periodistes l'envolten per a treure-li algun titular mentre el seu advocat crida "No comment!" i mira de trobar un forat per on esmunyir-se i ficar-se dins el cotxe que els espera!

Supreme Court

Vistos el Capitol i la Supreme Court, hem abandonat el seu districte i hem entrat al barri de National Mall, una exensió immensa de terreny plena d'herba flanquejada per nombrosos museus (Smithsonian Museums, els anomenen), com ara el Hirshhorn Museum & Sculpture Garden, la National Gallery of Art, el National Museum of African Art, el National Museum of American History, el National Museum of the American Indian, el United States Holocaust Memorial Museum o el National Air & Space Museum. I no els hem citat tots! Tenint en compte que ens quedaven unes 6 hores a Washington per a veure aquest barri i d'altres, hem decidit escollir un d'aquests museus per a passar-hi una estoneta. L'escollit ha estat el National Air & Space Museum, que ens ha encantat! És el més popular de tots els Smithsonian Museums i no és difícil d'entendre per què! El museu és l'espai ideal per a divertir petits i grans, ple d'avions de tots els tipus, tamanys i èpoques, així com d'exposicions interactives, d'atraccions multimèdia i de tota menda d'artilugis aeronàutics que et fan sentir un autèntic pilot! El Bell X-1 amb el qual en Chuck Yeager va trencar la barrera del so, l'Spirit of St Louis amb el qual en Charles Lindbergh va fer el primer vol transatlàntic o el primer avió, ideat pels Wright Brothers, són una mostra del que pots trobar en aquesta meravella de museu! Ara bé, si per alguna cosa recordarem la nostra visita serà pel simulador al qual no ens hem restit a pujar. Possiblement, els 8 dòlars millor invertits del dia! Una càpsula-tanc de color blau amb espai suficient a dins per a dues persones, una a càrrec del pilotatge i l'altra encarregada de fer anar la metralladora per abatre l'enemic! Coses a tenir en compte dels quatre minuts que hem viscut dins aquesta càpsula d'ensomni. La primera és que l'Èlia hi ha pujat amb certa dosi de reticència i una mica de por. La segona és que la seva por ha anat en augment quan ha vist que la càpsula era capaç de girar 360 graus i que anàvem lligats per tots costats com al Dragon Khan! Però, un cop superats els primers 30 segons, on el pilot de la càpsula ha estat un bon minyó i ha mantingut l'avió recte per a fer baixar els decibels dels crits del copilot encarregat de la metralladora, el vol ha pres un to més divertit i, amb el vistiplau del copilot Èlia, el pilot Ernest ha pogut afegir una mica de diversió als minuts restants! En cap moment hem posat l'avió a l'inrevés però l'experiència ha valgut la pena i hem sortit amb ganes d'apuntar-nos a una escola de vol!

National Air & Space Museum

Hem deixat el National Air & Space Museum i hem enfilat la Independence Avenue fins arribar al 15th Street NW, al bell mig del National Mall. Hem decidit fer la primera parada del dia perquè passaven 15 minuts de la 1 del migdia i teníem una mica de gana. La total absència de restaurants o bars en aquesta zona dominada pels museus i l'herba ens ha portat a recórrer un cop més a una parada de hot dogs i pizza. Hem dinat asseguts en un banc, davant la poderosa presència del Washington Monument a la nostra dreta, perfectament visible tot i estar encara lluny d'on érem. Aquest monument, conegut com l'obelisc de Washington, és l'edifici més alt del districte i va ser construït en dues fases diferents, cosa que pot apreciar-se quan es mira la pedra amb què està feta. En devem haver fet tantes o més fotografies que del Capitol, des de tots els angles i cantons possibles! Després de dinar i sense temps per a descansar, hem pujat el 15th Street NW amb un objectiu molt clar: el número 1600 de la Pennsylvania Avenue, també conegut com The White House! Així doncs, hem abandonat per uns moments el National Mall i ens hem endinsat en el barri de White House Area & Foggy Bottom. Hem pujat la Pennsylvania Avenue fins que hem trobat la residència del president dels Estats Units. No hi hem pogut entrar perquè, de fet, per a trepitjar l'interior de la casa que actualment ocupa la família Obama has de complir algun dels requisits següents: ser-ne treballador, ser escollit president dels Estats Units, ser convidat pel president dels Estats Units, o bé ser un ciutadà americà o resident i formar un grup de 10 persones per a entrar-hi dins un tour amb guia. No complint cap d'aquestes condicions, ens hem limitat a fer fotos de les dues vessants que poden veure's, la nord i la sud. No podem explicar-vos res més perquè l'accés a la zona que envolta la casa està molt restringit i vigilat! 

The White House

De la White House hem tornat a baixar a la zona del National Mall on, finalment, ens hem plantat davant mateix del Washington Monument. De fet, l'hem estat observant una bona estona des del National WWII Memorial, que divideix el National Mall gairebé per la meitat. Aquesta plaça, situada entre Independence Avenue i Constitution Avenue, està dedicada a la Segona Guerra Mundial i està formada per dos pavellons, l'un dedicat al front del Pacífic i l'altre dedicat al Front Atlàntic, que envolten un espai circular ple de sortidors d'aigua on pots seure per a descansar els peus i posar-los en remull un estona. Hem agraït enormement poder reposar davant l'obelisc, amb el Lincoln Memorial en l'horitzó i amb els nostres peus refent-se dels kilometres caminats fins llavors! Com us hem dit, la calor a Washington era insuportable i en aquests moments ja portàvem unes quantes ampolles d'aigua consumides! 

National WWII Memorial

Deu minuts després, hem decidit aixecar-nos i seguir el nostre itinerari perquè l'hora de marxar s'anava acostant i encara quedava un parell de coses per veure! Hem caminat rumb al Lincoln Memorial, travessant la part dreta de la Reflecting Pool. El fet que hàgim passat pel cantó dret i no per l'esquerre no és gratuït! Hem caminat justament per la banda on la Jenny va cridar en Forrest Gump quan aquest estava explicant les seves experiències al Vietnam (experiències que, malauradament, només ell i el sonat vestit amb una camisa de la bandera dels Estats Units van poder sentir per culpa d'un sabotatge de l'equip de so). Hem caminat per l'extrem des d'on la Jenny es fica a l'aigua i camina per anar a trobar-se amb un dels nostres personatges cinematogràfics més estimats! God bless America!

Washington Monument des de Reflecting Pool

Després de caminar i molt caminar, hem arribat al Lincoln Memorial, a l'extrem oest del National Mall, amb el Washington Monument a una banda i el Potomac River a l'altra. Ha estat, possiblement, un dels moments més memorables del dia. No sabem dir-vos què és el que impacta més, si la grandesa del temple amb estil grec on descansa el senyor Lincoln, si la seva magnífica i gegantina escultura de pedra o bé el poder dels seus discursos gravats a les parets que l'envolten. El cert és que quan ets davant seu, no pots evitar sentir-te diminut i insignificant, per bé que de tant en tant et vé al cap algun capítol dels Simpsons o alguna escena de la segona part de Night at the Museum i això posa un toc d'humor i rebaixa el to de solemnitat que fins aquell moment t'ha estat envaïnt. 

Lincoln Memorial

Finalment, ens hem acomiadat d'Able Abe (Lincoln) i hem creuat el Potomac River per a veure el nostre darrer destí del dia: l'Arlington National Cemetery. Si no sabeu de quin cementiri us parlem, penseu en el cementiri de tantes i tantes pel·lícules inspirades en conflictes bèl·lics nord-americans i sabreu posar-li rostre. Hem de confessar que la visió de les fileres inacabables de tombes de soldats morts en diferents conflictes bèl·lics en què els Estats Units han lluitat és molt impactant. Això tenint en compte que només hem vist una part molt petita del cementiri, que és monstruós. Una part, però, que ens ha permès visitar, entre d'altres, la tomba on descansa el president John Fitzgerald Kennedy, acompanyat de la seva família. Però, sens dubte, la imatge que ens acompanyarà d'ara endavant quan pensem en l'Arlington National Cemetery és la dels seus immensos prats plens a vessar de fileres de soldats morts. 

Arlington National Cemetery

Hem posat fi a la nostra visita a Arlington per dos motius: s'acostava l'hora de marxar i estàvem esgotats més enllà dels nostres límits. Si una excursió des que estem als Estats Units ens ha deixat extenuats és aquesta. Creiem que els nostres peus mai havien demanat un descans com avui a les 5 de la tarda! Per aquest motiu, i per segona vegada des que vam arribar, hem agafat un cab (taxi) de tornada a Union Station, on havíem començat la nostra jornada! El tren cap a New York ha sortit tal com estava previst, a les 6:20. De fet, hauríem d'haver arribat a les 9:45 si no fos perquè hem estat aturats durant més d'una hora al mig del no-res perquè el nostre tren s'ha espatllat i ens han hagut de canviar a un altre, on hem tingut la mala sort de seure darrere uns nens vinguts de l'infern. Aquest contratemps, sumat al cansament que portàvem a sobre, ha fet que el final del dia hagi costat de passar! Per sort, en tot moment ens han anat informant de què passava per megafonia, sempre començant els informes amb un "May I have your attention, please!".

I aquest ha estat el nostre dia! Esperem descansar molt aquesta nit i que demà el dia sigui un xic més tranquil i molt menys calorós!

Fins demà!