The Brooklyn Follies!

Bona tarda!

Avui volem presentar-vos els companys de classe d'un de nosaltres dos! La gestació de la fotografia s'ha d'atribuir a una estudiant italiana de la Toscana. Es diu Virginia i és molt divertida! Doncs bé, després de fer el descans a mig matí, la Virgina li ha dit a en Brian (el professor) si podia fer una fotografia de tots plegats! Quan en Brian ha dit no problem, deu càmeres han aparegut per art de màgia i ja el teniu a ell, tot un professor d'anglès, davant el seu grup, amb deu càmeres disposades a ser fetes servir! Si afegim que ha fet un parell d'instantànies per cap i que algunes han hagut de repetir-se, podeu entendre que el pobre Brian s'hi hagi estat més de deu minuts! Endevineu de qui són els companys de classe! Us els presentem! D'esquerra a dreta: Claudia (italiana), Virginia (italiana), Rei Ki (japonès), Èlia (Rosinca), Evelyne (brasilera), Mikel (pamplonica), Lidia (holandesa), Claudia (lleonesa) i Leonardo (brasiler). Aquí els teniu!

Foto de família a Rennert!

Després de classe (avui ha estat un dia realment divertit per als dos), hem anat a casa i hem dinat una mica de sushi que hem comprat de camí. Dinats, refrescats i descansats, hem començat la segona part del nostre dia, la turística! De fet, es pot dir que cada dia aquí són dues petites jornades! Podríem dir que portem una doble vida! La primera comença a les 7 del matí i és la nostra vida d'estudiants internacionals, amb una rutina definida (ja tenim el camí a l'escola completament interioritzat) i una vida social multicultural! Aquesta vida acaba a dos quarts de dues de la tarda, quan la vida de turista pren el relleu i ens porta a visitar New York i a perdre'ns pels seus carrers, a vegades sense saber del tot on anem fins que ho decidim asseguts en un banc o mentre dinem plegats! La segona vida acostuma a deixar-nos esgotats i a les 7 de la tarda comença a donar senyals d'esgotament, demanant ser abandonada fins l'endemà! A partir d'aquí, només queda el nostre apartament, la dutxa, el sopar i el llitet, que cada dia ens espera per a acollir-nos en el seu comfort de coixins i llençols nets!

Avui, els nostres jos turístics han decidit anar a veure el Brooklyn Bridge! Era una visita que teníem pendent des de feia dies i no la volíem posposar gaires dies més perquè cada cop veiem el final de la nostra estada a New York més a prop i hi ha certes coses que no poden esperar! Doncs bé, hem anat, com tants altres dies, a la Grand Central Terminal i hem agafat el metro fins a la parada de City Hall. Un cop allà, hem anat acostant-nos al pont fins que l'hem tingut ben al davant! El Brooklyn Bridge és una de les atraccions més conegudes de la ciutat de New York. Inaugurat el 1883, els seus 1834 metres van convertir-lo en el pont penjant més llarg del món. De fet, van ser necessaris 14 anys per a fer-lo realitat. Malauradament, el seu creador, en John Roebling, no va poder veure el seu projecte acabat perquè va morir fins i tot abans que comencéssin les obres. Va ser el seu fill, i sobretot la dona d'aquest, qui va encarregar-se que l'obra es portés a terme. 

Brooklyn Bridge

Hem trigat uns 30 minuts a recórrer la passarel·la peatonal que recorre el pont des de Manhattan fins a Brooklyn i que travessa l'East River, aturant-nos de tant en tant per admirar les magnífiques vistes que aquest recorregut ofereix al passejant. Pel que fa a la passarel·la, està dividida en dos carrils, un per als vianants i l'altre pels ciclistes i els patinadors. És realment important mirar de no envaïr el carril dels ciclistes perquè la velocitat que arriben a agafar quan travessen el pont no és petita i això fa que, en cas de trobar-se algú davant seu, no tinguin temps a frenar i la col·lisió sigui inevitable. Hem pogut comprovar que tota precaució és poca quan hem presenciat un accident espectacular, en què un ciclista ha volat literalment pels aires després d'envestir un noi que ha creuat el carril dels vianants sense mirar si venia algú o no. El ciclista ha tingut temps per a dir un parell de cops "Watch your back!" però no n'hi ha hagut prou i la patacada ha estat important, deixant-lo per uns moments del tot KO. Per sort, no ha passat res greu. Això si, des d'aquell moment, tothom anava amb molt de compte! Estem segurs que si demà tornéssim al pont, podríem tornar a presenciar la mateixa escena. Deu passar cada dia! 

Pel que fa a les vistes que el Brooklyn Bridge ofereix, es pot veure des de l'skyline del Lower Manhattan fins a l'Empire State, passant per la Liberty Island (amb Miss Liberty donant-te l'esquena), la Staten Island o la Governor's Island. També pot veure's perfectament el Manhattan Bridge, el germà petit del Brooklyn Bridge que, dissenyat per Leon Moisseiff, i a diferència del seu germà gran, és emprat no només per vianants i cotxes sinó també per trens que cada dia permeten a milers d'habitants de Brooklyn anar a treballar a la Big Apple. Finalment, 1834 després, Brooklyn ens ha donat la benvinguda, invitant-nos a passejar pels seus carrers. Hem acceptat la seva invitació però només durant una estona, temps suficient per a donar una volta per Brooklyn Heights, el barri més antic de la zona, ple de vivendes d'obra vista que ofereixen un aspecte magnífic, situades en carrers tranquils i envoltats d'arbres a banda i banda de la calçada. Caminant, caminant, hem arribat al Brooklyn Heights Promenade, lloc que permet fer fotografies de Lower Manhattan, del port de New York i del Brooklyn Bridge tan boniques com la que teniu a continuació!

Brooklyn Bridge des de Brooklyn Heights Promenade

Finalment, hem decidit tornar a casa, no sense abans fer un tomb per Times Square i complir amb una de les promeses que teníem pendents des que la Gemma, el David i la Cris ens van dir que ho havien fet. No és cap atracció turística que les guies recomanin ni té res a veure amb museus, escultures o edificis històrics. Es tracta simplement de posar-se davant una pantalla gegant al bell mig de Times Square, davant l'edifici de la tenda Forever 21, i esperar que la pantalla mostri les imatges del lloc on estàs, moment en què pots fer-te una foto a tu mateix! És una tonteria però té èxit perquè, de cop, pots veure com desenes de persones es posen al mateix lloc i comencen a saludar l'edifici, a saltar i a fer fotos! Són coses que passen aquí, a New York! Us deixem una fotografia perquè, tal com fèiem amb en Wally, mireu de trobar-nos entre la multitud!

Ens heu trobat?

Una abraçada i fins demà!