divendres, 6 d’agost del 2010

Un dia de borsa

Bona tarda!

Tal com vam avançar-vos ahir, hem dedicat el nostre dia a veure Wall Street i la Zona Zero. El dia ha començat molt bé i amb molta energia! Ens hem llevat, hem anat a esmorzar al buffet que tenim a la tercera planta de l'edifici (un dia us explicarem amb més detall en què consisteixen els nostres esmorzars) i quan estàvem llestos, hem anat a buscar la línia 5 del metro per a baixar a la zona del Lower Manhattan, on hi ha Wall Street i el Financial District. Dues coses a destacar abans de seguir: en primer lloc, hem descobert el que ja és el nostre petit oasi de pau i tranquilitat enmig del tràfec i el ritme trepidant dels carrers de New York: hem entrat al Bryant Park, un lloc ideal per a seure i veure la gent passar, per a connectar-se a Internet tot prenent el sol, per a pujar a una atracció de caballets molt bufona que hi ha a un costat i, fins i tot, per a veure cinema a la fresca!

En segon lloc, hem agafat el metro a la Grand Central Terminal, a la cantonada de la 42nd Street amb Park Avenue. És senzillament espectacular! L'estació, construïda el 1913, és un dels edificis Beaux-Arts més bonics de la ciutat. A més, és immens i, tenint en compte que som dos pardalets nouvinguts, ens hem sentit més diminuts i desorientats que cap altre dia enmig de l'anada i vinguda constant de gent molt més acostumada que nosaltres a l'estació i, suposem, amb molta més pressa. Tot i així, hem trobat la nostra línia i hem fet via cap a la zona financera de New York.

Grand Central Terminal

El primer que hem volgut veure només arribar a Wall Street és l'escultura de bronze de 3200 kg anomenada Charging Bull, situada a l'extrem nord del parc de Bowling Green. Aquest toro ha esdevenigut una icona de Wall Street i la seva filosofia perquè, segons diuen els agents borsaris del New York Stock Exchange, simbolitza la confiança en la bona marxa de l'economia i el fet que les accions vagin a l'alça. Per què? Doncs perquè les envestides d'aquesta bestiola sempre van de baix cap a dalt, com se suposa que han d'anar les accions i l'economia nord-americana: sempre cap amunt! Suposem que tota aquesta construcció teòrica i filosòfica ha fet que una escultura que no té cap encant ni gràcia estigui en tot moment envoltada de turistes ... i fins i tot d'executius agressius! Com pot anar bé l'economia?

Charging Bull domat per un ¿executiu?

Vist el toro i el seu domador, hem entrat a Wall Street i hem passat una bona estona fent-nos fotos davant el Federal Hall i el New York Stock Exchange. El primer edifici, on es va reunir el Congrés dels Estats Units per primera vegada a la història, conté una estàtua enorme d'en George Washington perquè justament aquí és on va prendre possessió del càrrec de president dels Estats Units el 30 d'abril de 1789. Pel que fa al New York Stock Exchange, és el símbol del capitalisme i el lloc de reunió de la borsa més important del món. L'edifici no pot visitar-se per dins després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre però només veure la bandera nord-americana que penja de la seva façana ja és un espectacle.

New York Stock Exchange

D'aquí hem anat a la Zona Zero i, de la mateixa manera que passa amb els valors borsaris, la nostra energia i alegria han caigut en picat. Hem passat d'una zona plena de vida i moviment a un gran solar on un munt de grues estan refent un forat que ocupa el lloc d'allò que s'anomenava World Trade Center, que abans dominava la resta de New York. Només cal posar-se sota l'edifici més alt que en aquests moments hi ha a la zona i comparar-lo amb les Twin Towers mirant una fotografia per a comprendre l'impacte del que va passar. Sabíem que no seria una visita agradable o divertida però no estávem del tot preparats per a veure el que hi ha a la St Paul's Chapel, l'església que va servir d'aixopluc i de lloc de repòs de tots aquells voluntaris que van treballar i ajudar com van poder aquells dies. L'església és ara també un lloc de reunió d'aquells que volen compartir les seves experiències i el seu dolor. Està plena de fotografies de persones que van morir a l'atemptat, d'escrits de familiars, dibuixos de nens donant les gràcies als bombers i als polícies, mostres de suport... Tot plegat és corprenedor, més quan pots veure a no poques persones plorant mentre passejen amunt i avall.

Mostres de suport a St Paul's Chapel

Sortint d'aquí, hem passat a veure el City Hall i hem tornat al Bryant Park, on hem volgut refer-nos de l'experiència del dia fent un dinar picnic a la gespa. Res més per avui! Ara anirem a fer un passeig i, si passa qualsevol cosa interessant, no dubteu que us la farem saber!

Fins demà!

3 comentaris:

Bandolera ha dit...

A mi sí que m'heu deixat corpresa. I'm green with envy.

Gemma Cortés ha dit...

Petardos... ens hem trobat la Meritxell i la Maria als Cloisters i hem quedat demà a les 21 hores a la poma de l'apple store per anar a fer un mos al Burger Joint!
Us apunteu?

Sara ha dit...

Yeeeeeeeah! No us havia escrit encara, però us he anat llegint! Sembla que us esteu adaptant molt bé a la gran ciutat de NY, oi?? Quina envejota que ens feu, i quins relats tan ben explicats, fan ganes d'agafar ara mateix un avió i creuar el "charco" per acompanyar-vos!

Una abraçada molt gran!!