Dia de contrastos

Bona tarda!

Avui no hem anat a classe perquè els divendres l'assistència és voluntària i, tenint en compte que ens queda molt per veure, hem decidit aprofitar-lo per a fer una excursió fora dels límits de Manhattan, sortint del New York de les pel·lícules d'ensomni, de la grandesa dels edificis del Midtown, de les llums de Times Square i de la verdor de Central Park. Avui hem vist els districtes de Brooklyn, de Queens i del Bronx, tres universos completament diferents els uns dels altres i els tres de Manhattan. Hi hem anat, per assegurar-nos que podríem tornar sans i estalvis al nostre apartament, per mitjà d'una empresa que organitza diversos tours per la ciutat i els seus voltants i que ens havia recomanat tant la Gemma com la Meritxell, que van viure aquesta experiència la setmana passada. El tour que vam contractar, i que hem fet des de les 8 del matí fins les 2 de la tarda, porta el nom de Contrastos de New York, un títol molt adient un cop vistos els tres barris!

Anem per parts! Hem pujat al nostre autocar a les 8 del matí davant l'Hotel Milford Plaza. Ens hi hem trobat un equip molt particular format per un conductor ataviat amb una gorra dels New York Yankees (l'equip de baseball més important de New York, que ha guanyat 28 títols, superant per molt els 2 únics títols del seu veí metropolità, els Mets) i un guia colombià anomenat Gustavo, que ha amenitzat l'excursió amb tota mena de detalls i anècdotes que hem procurat memoritzar per a poder-les explicar aquí! N'ha explicat moltes, però, i suposem que alguna cosa ens deixarem! Us demanem disculpes!

El nostre primer destí ha estat Queens. Aquest districte, situat entre el Bronx i Brooklyn, limita amb l'East River al nord i a l'oest (on els barris d'Astoria i Long Island City van a parar a Manhattan) i envolta Brooklyn fins l'oceà Atlàntic i Jamaica Bay, seu de l'aeroport internacional JKF. Primera anècdota: Queens deu el seu nom a la reina Catalina de Braganza que, al segle XVII, va contreure matrimoni amb Carles II d'Anglaterra. Aquest districte és, segons ens ha explicat el nostre amic Gustavo, el barri amb una major diversitat ètnica del món, amb gairebé un 50% de la seva població nascuda fora dels Estats Units. A diferència de Manhattan, completament envaïda pels gratacels, Queens és un barri de vivendes baixes, amb tan sols un petit gratacels  de color verd, que a la Big Apple passaria completament inadvertit. Els darrers anys, però, Queens ha començat a viure un procés molt accelerat d'urbanització, fent que el valor del sòl hagi començat a pujar com l'escuma. La raó és clara: la seva proximitat a Manhattan i el fet que, a diferència de la seva germana famosa, Queens disposi de terrenys disponibles per aixecar-hi edificis, han despertat l'interès dels inversors, que ja han començat a construïr-ne a barris com Long Island City o Astoria.

Manhattan des de l'altra banda de l'East River

Hem començat la nostra ruta per Queens fent una parada precisament a Long Island City, que està a només 5 minuts de Manhattan, just a l'altra banda de l'East River. Des d'aquí, hem pogut veure l'skyline de la Big Apple des d'una nova perspectiva, la de la seva vessant est, just al contrari de la que havíem vist des del nostre vaixell camí cap a l'Estàtua de la Llibertat. Hem pogut gaudir d'unes vistes realment imponents d'edificis tan importants com la seu de les Nacions Unides i la World Trump Tower, que és l'edifici de vivendes més alt de New York! De Long Island City hem marxat cap a Astoria, a l'extrem nord-est de Queens. La visita a Astoria ha permès a en Gustavo explicar-nos detalls sobre la vida dels habitants de Queens. Ens ha sobtat el fet que la gran majoria de vivendes estiguin fetes de fusta i pladur, cosa que no evita que les hipoteques que paguen els que hi viuen siguin realment altes, arribant als 3000 dòlars mensuals! Com s'ho fan? Doncs bé, si una casa consta de dues plantes i un soterrani, poden arribar a llogar-ne dues plantes i viure al soterrani! Aquest és el somni americà! Una altra petita anècdota que val la pena fer constar: Queens està plena de laundries (bugaderies)! Això s'explica perquè el govern no permet que la gent instal·li rentadores a les seves cases fetes de pladur! Els fonaments d'aquestes vivendes no estan fets per a suportar les vibracions d'una rentadora en acció!   

El Bronx

Hem abandonat Queens durant una bona estona per endinsar-nos en una nova realitat, la de les pandillas que lluiten sense treva per a fer-se amb el control de diverses zones del Bronx. El Bronx es troba ubicat al nord de Manhattan, entre l'estret de Long Island City i el riu Hudson i l'East River. El barri, a més de ser la seu dels New York Yankees, és una barreja multiètnica explosiva formada per porto-riquenys, afroamericans, jamaicans, indis, vietnamites, cambodjans i europeus de l'Est. Els greus problemes de seguretat que el districte està vivint en l'actualitat (fa cosa d'una setmana vam veure a les notícies que dues persones havíen mort en dues baralles en diferents zones) vénen motivades pel fet que les diferents pandillas que poblen el Bronx es disputen cada pam dels seus carrers per a tenir el control de la venda de drogues i d'armes. La lluita armada entre pandilleros pertanyents a grups com els nyetas o els Latin Kings, per anomenar aquells als quals estem més familiaritzats perquè han estat exportats al nostre país, és el pa de cada dia dels habitants i comerciants del Bronx, que baixen les seves persianes a les 3, conscients que és a partir d'aquesta hora quan els enfrontaments fan que no sigui segur passejar pel carrer. De fet, la nostra ruta pel barri és possible perquè, d'una banda, el seu recorregut i les seves parades per a fer alguna fotografia han estat permeses per les autoritats de New York i, de l'altra, perquè la visita es fa sempre al matí, quan els pandilleros dormen.

El problema, tal com ens ha dit en Gustavo, va originar-se a l'altra punta dels Estats Units, a les presons de Los Angeles, on les bandes van començar a organitzar-se per grups d'afinitat ètnica i van començar a rivalitzar pel control del negoci de les drogues dins la presó. Un cop fora, les bandes van anar extenent el seu radi d'acció i el problema va acabar exportant-se, primer al barri de Harlem i més tard al Bronx, on està tan arrelat que comença a manifestar-se de forma molt primerenca a les escoles, on nens de 8 anys passen controls de seguretat per assegurar-se que no porten armes i on els futurs pandilleros, imitant el comportament que els adults els animen a seguir i a perpetuar, han arribat a lluitar pel control dels lavabos de l'escola. Imagineu-vos un lavabo on només són benvinguts nens porto-riquenys i on la presència de nens provinents d'altres grups pot portar a una batalla campal, una reproducció a petita escala d'allò que els marrecs aprenen dels seus pares. De fet, per un nen és motiu d'orgull dir que el seu pare o el seu germà gran pertany a una banda i ha liquidat algun membre d'una pandilla enemiga. Els carrers estan plens de graffitis que els pandilleros dibuixen en honor als seus herois (sempre morts). Un dels graffitis més grans és el de Big Pun, un pandillero molt conegut que va voler abandonar el món de la violència i va acabar assassinat en un hotel. Com ha dit en Gustavo, hi ha passaport d'entrada però no de sortida.

Graffiti en honor a Big Pun

Mentre en Gustavo ens explicava això i més, no podíem evitar sentir que estàvem en perill, per bé que no ho estàvem i tot estava sota control. El punt culminant ha vingut quan ens ha fet fixar en les sabatilles que penjaven dels cables elèctrics en diversos carrers, element que indica que una banda n'ha vençut una altra. Els vencedors prenen les sabatilles dels vençuts, siguin ferits o morts, i les pengen per a fer visible la seva victòria i la seva presa de possessió del territori pel qual han lluitat. Hem fet una parada, només una, molt curta i molt delimitada geogràficament. Si a Queens hem pogut fer la nostra, aquí ens han deixat molt clar que podíem anar d'un tros de carrer cap a un altre i res més! Quan hem baixat de l'autocar, ens hem esgarrifat davant la visió de les sabatilles penjant. Us la deixem perquè vosaltres mateixos deicidiu què en penseu.

Sabatilles penjant dels cables

Hem deixat el Bronx i, a mesura que anàvem allunyant-nos de la visió que teniu a dalt, ens hem anat sentint més tranquils i, sobretot, més segurs! Del Bronx hem tornat a Queens, concretament al barri de Malba, habitat per gent de classe mitja-alta i conegut per ser el lloc on diversos famosos hi han comprat la seva casa per només 3 o 4 milions de dòlars, John McEnroe entre ells. Tot això a només 5 minuts del Bronx! Una ruta de contrastos, eh? D'aquí hem marxat a Flushing i Corona, els dos barris que ens faltava veure de Queens. Són la seu dels Mets i el lloc on es celebra el torneig US Open de tennis. De fet, el torneig es celebra a Corona i no a Flushing però aquest últim hi posa els diners i així s'emporta el patrocini en exclusiva. Podem trobar també el Flushing Meadows Corona Park, al bell mig del qual hi ha l'Unisphere, el globus terraqüi més gran del món, fet d'acer, de 36'5 metres d'alçada i 380 tones de pes.

Unisphere

De Queens hem marxat a Brooklyn, que està a l'altra vora de l'East River des del sud de Manhattan i ocupa l'extrem sud-est de Long Island. Brooklyn és en aquests moments el districte més efervescent de New York, ple de parcs, edificis, bars, restaurants i hotels inaugurant-se i fent que la zona més antiga de tota la ciutat estigui esdevenint cada cop més un lloc atractiu pels turistes, un lloc que permet estar molt a prop de Manhattan sense viure-hi. Nosaltres, però, no hem anat a Brooklyn a veure el seu famós pont, el Brooklyn Bridge, o bé el seu magnífic parc, el Prospect Park. L'objectiu de la nostra visita a Brooklyn era el de conèixer una part del barri de Williamsburg a la qual no es sol fer cap referència a les guies de viatge però que val la pena veure si es vol viure una experiència diferent. Hem anat a veure la població de jueus ortodoxos més nombrosa que existeix als Estats Units. Si al Bronx ens hem sentit tensos davant el panorama que teníem al nostre voltant, no podem dir que Williamsburg i els seus habitants ens hagin fet sentir gaire millor. Les mirades dels jueus ortodoxos clavant-se en nosaltres cada cop que hem baixat de l'autocar no convidaven a acostar-se a ells per a tenir-hi una conversa.

El nostre amic Gustavo ens ha explicat unes quantes coses dels ortodoxos. En primer lloc, destaca les enormes diferències que la seva cultura estableix entre l'home (responsable de tot allò que tingui a veure amb els negocis, responsable de portar la joieria de la família) i la dona (únicament entesa com un element de reproducció de l'espècie, necessari però no per això lloable o digne d'admirar). Les dones són educades per a casar-se joves. Quan ho fan, estan obligades a rapar-se el cap i a no deixar-se créixer el cabell mai més, fet pel qual pots reconèixer una dona casada quan la veus portant un turbant o una perruca! 

Les seves creences religioses són profundament respectades i els seus manaments (613 si no recordem malament) estrictament contemplats. Seguidors fervernts de l'Antic Testament, viuen en un món en què Jesucrist no ha existit i, per tant, el seu calendari és radicalment diferent al cristià, així com les seves celebracions. La seva indumentària, basada en el color negre, no varia en cap època de l'any, faci fred o una calor sufocant. En relació amb la calor i la seva estricta contemplació de les seves normes, en Gustavo ens ha explicat una anècdota que ratlla l'absurditat. Durant el Sabbath, els jueus ortodoxos no poden emprar cap mena d'aparell electrònic, ni tan sols tocar un interruptor, tot i que es tracti del de l'aire condicionat i la calor del dia sigui infernal. Doncs bé, un dissabte, en Gustavo, fent una ruta per la zona, va veure com una jueva ortodoxa se li acostava i el feia entrar a casa seva. Després de fer-se entendre com va poder (ni una paraula en anglès), la jueva va aconseguir fer-li veure al nostre guia que volia que encengués l'aire condicionat per a la seva família perquè era Sabbath i tocar l'interruptor per ells seria pecat mortal! 

En fi, podríem dir més coses però espero que amb això us feu una idea dels habitants de la zona! No hem pogut fer gaires bones fotos perquè se'ns ha aconsellat anar amb molt de compte, sobretot en cas que hi hagués nens al voltant: els nens no poden ser fotografiats perquè, segons la seva creença, les fotografies s'emporten les seves ànimes! De fet, tornant a l'autocar se'ns ha acostat una senyora i ha discutit amb en Gustavo perquè havíem fet fotos sense parar! És un altre món, i està tan a prop de Miss Liberty que resulta dolorós i tot! Us demanem que amplieu la fotografia que posem per a veure-la millor! 

Jueus ortodoxos a Williamsburg

Finalment, a les 2 de la tarda, l'autocar ens ha deixat a Chinatown. Hem anat a dinar a Little Italy i, després de menjar un bon plat de pasta, hem passat la tarda passejant pel barri de les falsificacions xineses i hem anat pujant cap al nord fins arribar al NoHo! Si podem, demà us explicarem aquesta tarda  amb una mica més de detall perquè ja va acostant-se l'hora de sopar! Demà ens hem de llevar d'hora perquè anem a Philadelphia!