Back to Barcelona!

Hola de nou i per darrera vegada!

Un cop tornats i descansats, podem fer-vos el resum de la nostra última jornada en territori nord-americà! Us escrivim des del nostre llit, com hem fet la major part de les vegades des que vam posar els peus a New York. Amb una petita diferència, aquest cop ho fem des del nostre llit de Roses! Sembla mentida que faci tan poc estiguéssim a l'altra banda de l'Atlàntic i ara us expliquem el que vam fer allà ahir mateix! De fet, no estem segurs que fos ahir o avui perquè encara no tenim del tot clar en quin horari vivim! Suposem que trigarem una mica a acostumar-nos a viure 6 hores en el futur!

L'últim esmorzar!

Comencem (i acabem)! Ahir vam llevar-nos com de costum, ben aviat per a baixar a degustar per últim cop el nostre buffet lliure d'esmorzar preferit! A part d'això, volíem estar desperts des de primera hora del matí perquè agafaríem l'avió a les 5 de la tarda i, tenint en compte que en algun punt de nostre trajecte de tornada ens robarien les 6 hores que ens van regalar quan vam arribar ara fa un mes, volíem aprofitar el viatge en avió per a dormir tant com fos possible i així plantar-nos a Barcelona a les 7 del matí descansats i amb energies renovades. Les intencions eren bones i l'estratègia treballada però el resultat final no va ser l'esperat! Tornem a l'esmorzar! Scrambled eggs, peanut butter, patates d'esmorzar, torrades, iogurt, melmelades, magdalenes, fruita, cafè amb llet i suc de taronja van fer que el nostre darrer esmorzar ens permetés encarar el dia amb tota la energia que necessitàvem i moltes més calories! Trobarem a faltar aquests esmorzars però no les seves conseqüències en termes dietètics!

Esmorzats, dutxats, vestits i amb les maletes preparades per a marxar a l'aeroport JFK, vam emprendre el nostre passeig de comiat! Vam decidir baixar la Sixth Avenue fins que vam creuar-nos amb l'avinguda Broadway. A partir d'aquí, vam seguir baixant fins arribar a 23rd Street. Arribats a aquest carrer, vam dir adéu a una de les construccions que més enyorarem de New York, el Flatiron Building. Just al costat d'aquest magnífic edifici, hi ha el Madison Square Park, on vam decidir parar per a seure i descansar una mica mentre contemplàvem un grup d'asiàtics fent meditació. La visita a aquest parc, però, serà recordada per l'enorme quantitat d'esquirols que l'habitaven, una mitjana fins i tot superior a la de la resta de parcs de la ciutat, on els esquirols sempre són visibles. Però és que al Madison Square Park n'hi havia una colònia! Us deixem un vídeo d'un d'ells amb el qual vam fer una mica d'amistat!

Sortint del parc, vam pujar per Madison Avenue, tot parant aquí i allà per a entrar a tendes variades. Una d'elles ens va robar el cor! Era una tenda dedicada exclusivament a Halloween! Hi podies trobar de tot! Totes les disfresses que puguis imaginar, tots els complements i tots els articles que puguin venir-te al cap estaven allà! Vam seguir pujant l'avinguda fins arribar a 34th Street, on vam girar a l'esquerra per anar a trobar-nos, de nou i per darrera vegada, amb l'edifici més alt de la ciutat. A la Fifth Avenue ja el vam tenir davant nostre: l'Empire State Building! No podem dir quants cops l'hem tingut davant nostre, quantes vegades ens hem topat amb ell sense saber-ho ni quantes fotos li hem fet des de tots els angles! El que podem dir és que mai ens cansarem de veure'l! Finalment, vam decidir posar fi al nostre passeig de comiat i vam enfilar la Sixth Avenue cap al nostre apartament. Allà, vam recollir-ho tot i, a les dues de la tarda, vam agafar un taxi a New York per segona vegada (recordem que n'havíem agafat un més a Washington!). Si el primer ens va portar de l'aeroport JFK cap a la Sixth Avenue amb 39th Street, aquest va fer el camí de tornada! "Kennedy Airport" van ser les paraules màgiques que van portar-nos de tornada a casa! Estàvem una mica tristos perquè ja s'acabava el nostre mes a New York. El trajecte en taxi va ser un pèl més llarg que l'anterior i, si no fos perquè el preu dels trajectes a l'aeroport està fixat i no varia en funció dels minuts que triguis, ens hauríem angoixat una mica perquè les nostres reserves de dòlars començaven a minvar! Per sort, tot va anar bé i el trajecte ens va permetre veure l'interior del barri de Queens, cosa amb la qual no comptàvem!

El nostre avió de tornada

Finalment, ja érem al JFK! En aquest punt, hem de donar les gràcies al consell de la Gemma, que ens va dir que anéssim directament a la Terminal 4 en comptes de la 3, com deia en diversos llocs. Vam fer-li cas i ens vam estalviar molta estona d'espera! Això si, el que no vam evitar va ser el control d'aduanes, que aquest cop ens va fer treure les sabates! A part d'això, tot molt ràpid i poc traumàtic com a la nostra arribada a New York! A partir d'aquí, un dinar poc saludable a base de pizza i refresc, una mica de shopping a les tendes de l'aeroport i molta espera fins que ens va tocar pujar a l'avió! Un cop dins seu, tot va anar com estava previst tret del nostre pla frustrat per enganyar el temps i poder dormir des de les 6 de la tarda (hora local, és a dir, New York) fins a les 7 del matí (hora de destí, és a dir, Barcelona) i així no notar les hores que estaven a punt de ser-nos robades! Hem comprovat que no podem dormir dalt d'un avió. Com a mínim, no podem dormir més de dues hores seguides! Si no et porten una beguda, et porten cacauets, si no, et porten el berenar o et porten el sopar! Així és impossible dormir! Tot i aquest petit contratemps, vam arribar a Barcelona sans i estalvis i vam retrobar-nos amb el paisatge que ens és familiar. Primera impressió: els edificis de Barcelona són tan baixets!

I aquí estem, escrivint-vos des de Roses com si aquest viatge hagués passat fa molt de temps! Suposem que trigarem una mica a digerir tot el que hem viscut, els edificis que hem vist, les persones que hem conegut i, en definitiva, l'experiència d'estar un mes a New York, la capital del món! Esperem que aquest bloc ens ajudi a recordar i ens faci tornar a sentir-nos New Yorkers! També esperem que hàgiu gaudit llegint-nos i fins i tot que el nostre bloc us hagi pogut servir d'inspiració per a conèixer aquesta ciutat immensa i magnífica en primera persona! Si ho feu, truqueu-nos que buscarem un raconet per acompanyar-vos!

Una abraçada a tots!

See you soon, New York!

Bona nit!

Avui ha estat el nostre darrer dia sencer a New York i no podem negar-vos que estem una mica tristos. Sabem que tornarem (aviat) perquè un cop poses els peus en aquesta ciutat no pots deixar de pensar en tornar! Així que demà ens acomiadarem de la nostra Big Apple però en cap cas serà un adéu definitiu! Ben aviat tornarem a veure el seu skyline des de la finestra del nostre avió abans d'arribar a l'aeroport JFK! Ben aviat tornarem a passejar pel Central Park, a quedar-nos encantats al bell mig de Times Square i a caminar amunt i avall la Fifth Avenue (i la Sixth, perquè no oblidarem el nostre carrer)! Ben aviat retrobarem Miss Liberty i la saludarem amb la mateixa alegria que ho vam fer ara fa gairebé un mes! No sabem exactament quan passarà però estem convençuts que passarà!

Dit això, avui tenim poques coses a dir que no hàgim dit abans. El dia ha estat gairebé en la seva totalitat una revisió de molts dels llocs que ja havíem conegut. Es pot dir que ens hem anat acomiadant de determinats espais que per a nosaltres han estat especials! Abans, però, hem dedicat el matí a fer una visita a un lloc que encara teníem pendent, la Neue Galerie. Aquesta galeria, situada a 86th Street, és a dir, a l'Upper East Side, exposa mobiliari, dissenys i obres d'art alemanyes i austríaques d'autors de la talla de Gustav Klimt, tot en un ambient d'allò més acollidor i ple d'encant.

Neue Galerie

A partir d'aquí, hem dinat de nou en un banc al Central Park i ens hem acomiadat de la seva verdor, dels seus camins i de la gent que cada dia l'habita i el fa tan especial. Hem caminat i caminat pel parc i n'hem sortit per a  tornar a passar per tres carrers que han format part del nostre circuit diari per anar a Rennert: Lexington Avenue, Park Avenue i Madison Avenue. Se'ns farà estrany caminar per Barcelona i no estar envoltats de gratacels i, sobretot, se'ns farà estrany no veure el Chrysler Building cada dia abans d'anar a classe o no veure l'Empire State Building quan, sense saber que el tenim davant, aixequem el cap i el veiem, imposant la seva grandesa per sobre de la resta d'edificacions! Acomiadats d'aquestes tres avingudes, hem passat a dir adéu a la més important de totes, la nostra estimada Fifth Avenue! L'hem tornat a recórrer i estem segurs que quan tornem ho seguirem fent! És un plaer passejar per aquest carrer! Hem entrat en un parell de tendes i hem fet possiblement les nostres darreres compres! Finalment, a les 6 de la tarda, hem arribat al nostre apartament però avui no ens hi hem quedat gaire estona. Hem volgut fer dues coses abans de tornar i descansar. En primer lloc, hem volgut viure l'espectacle de Times Square un cop més. No sabem quants cops hi hem estat però no ens cansem de repetir! Quina passada! Després d'acomiadar-nos també d'aquesta meravella de llums i colors, hem fet el nostre darrer àpat nocturn en un lloc molt especial. Hem comprat una mica de menjar al que ja considerem el nostre deli i hem anat al Bryant Park. Allà, ens hem assegut en una de les seves moltes cadires de color verd i hem menjat el nostre sopar mirant com els nens es divertien als cavallets del parc. Un pèl capcots hem tornat al nostre apartament i aquí ens teniu, amb les maletes gairebé fetes i amb el piset buit! 

Cavallets al Bryant Park

Demà comença el nostre llarg viatge de tornada. No podrem informar-vos del que fem perquè damunt l'avió és un xic més complicat però un cop hàgim tornat i, sobretot, descansat, farem el nostre resum de la jornada com hem vingut fent tots aquests dies!

Vorejant el riu Hudson!

Bona tarda!

Chrysler Building

Avui ha sortit el sol! Semblava que no podia ser però, finalment, ha deixat de ploure a New York i hem pogut passejar de nou sense umbrellas i sense acabar xops! Avui ha estat un dia especial. Ens hem acomiadat de Rennert perquè era el nostre darrer dia de classe. Estem una mica tristos perquè han estat tres setmanes d'allò més divertides on hem conegut gent d'arreu del món amb la qual hem passat un munt de bons moments! Costa fer-se a la idea que s'han acabat els matins llevant-nos ben aviat per anar a esmorzar, agafar la motxilla amb la llibreta i l'estoig i fer el nostre camí habitual cap al número 216 East del 45th Street. Però és així! La nostra petita etapa a Rennert ha acabat i ens enduem un bon grapat de records així com de correus electrònics per a seguir en contacte amb els nostres companys! Esperem tornar a trobar-nos amb alguns d'ells, ja sigui a Barcelona, New York, Berlin, Korea, Brasil o fins i tot Oviedo! Després d'acomiadar-nos i de rebre els nostres certificats per part de l'administració de l'escola, hem marxat cap a l'apartament per a dinar una mica i per a refrescar-nos (New York és una ciutat de contrastos: si ahir plovia a bots i barrals i feia fins i tot fred, avui el dia tornava a ser d'allò més calorós). Avui, però, hem variat una mica el nostre recorregut de tornada per a poder passar davant el Chrysler Building i fer un cop d'ull al seu vestíbul. Aquest edifici art déco de 319 metres d'alçada, dissenyat per en William Van Alen l'any 1930, és un dels més admirats de New York. El disseny de la seva façana és un homenatge al món automovilístic, on destaquen sobretot les gàrgoles, que semblen ornaments d'un capó, com podeu veure a la fotografia.

Després de dinar i descansar una mica, hem agafat la línia 1 del metro a Penn Station en direcció uptown fins a la 72th Street. Des d'allà, hem caminat l'avinguda de Broadway cap amunt fins arribar a 80th Street i, un cop allà, hem girat a l'esquerra i hem seguit passejant (en direcció oest) fins que, finalment, ens hem topat amb el Riverside Park. Aquest parc, a tocar del riu Hudson, s'extén des de 72nd Street fins a 125th Street. Es tracta d'un espai verd no tan gegantí ni impressionant com el Central Park però que està ple de gent caminant, anant en bicicleta, corrent o simplement seient en un dels seus nombrosos bancs per a gaudir de l'espectacle de les vistes del riu Hudson. A més dels seus camins, cal destacar que el parc compta amb zones d'esbarjo molt variades, amb camps de softball, de soccer, de basketball, així com parcs infantils i una zona per a fer passejar el gos. El que ens ha agradat més és el camí que voreja el riu Hudson, que invita a passejar-lo i a deixar-se portar per les magnífiques vistes de New Jersey. En un punt determinat del camí, pots endinsar-te al riu Hudson, caminant per un dels seus espigons, des del qual pots fer fotografies tant de New Jersey com del propi parc.

Riverside Park

Hem caminat el parc amunt i avall i, finalment, n'hem sortit esgotats però contents d'haver-lo pogut veure! Hem seguit passejant per l'Upper West Side i, a l'alçada del carrer 59, hem tornat a dirigir-nos cap a l'est, on hem trobat davant nostre l'edifici Time Warner Center. Inaugurat l'any 2003, és un complex que inclou oficines, apartaments, un centre comercial, restaurants, un hotel, una sala de concerts i els estudis a Manhattan del canal de notícies CNN. Dissenyat per David Childs, és en aquests moments l'edifici de New York que pot presumir de ser l'edificació la construcció de la qual ha costat més diners. Les seves dues torres de 229 metres ja formen part del paisatge de Manhattan, per bé que no poden comparar-se a les desaparegudes Twin Towers.

Time Warner Center

Finalment, hem baixat la 7th Avenue fins que hem arribat a 51st Street, on hem girat cap a Broadway per a trobar el lloc on hem sopat, el restaurant Ellen's Stardust Diner. És possiblement un dels llocs més especials que hem trepitjat a New York! Es tracta d'un local retro ambientat als anys 50 on els cambrers són qualsevol cosa menys normals i corrents! Vestits, evidentment, com ho farien els cambrers d'un local dels anys 50, et serveixen molt amablement i amb un somriure als llavis. A més, de sobte, agafen un micròfon i es posen a cantar, movent-se entre les taules, seient al teu costat i pujant dalt d'una passarel·la on acostumen a acabar els seus hits musicals, molts cops en parella! És espectacular! Cançons, entre d'altres, de la banda sonora de Grease, de la Judy Garland o de la Nancy Sinatra fan que la teva hamburguesa quedi en segon terme i et vegis dins un musical de Broadway! De fet, tal com ens ha explicat un dels cambrers, tots ells són cantants amateurs que estan lluitant per a tenir una oportunitat en un dels molts musicals que cada dia omplen els teatres de la Big Apple! Hem tingut la sort de ser atesos per la Grace, una noia molt maca que ens ha deixat bocabadats amb Over the rainbow!

Pluja, pluja i més pluja!

Bona tarda!

La pluja de New York des de la nostra finestra

Avui no podem explicar-vos cap visita turística perquè no n'hi ha hagut cap! De bon matí, hem tingut clar que el dia seria més aviat de recolliment portes endins i no pas d'excursions ni sortides al carrer. Ens hem llevat tal com vam anar a dormir, amb el cel de New York completament tapat pels núvols i amb una pluja incessant. Aquest matí plovia més que cap altre dia i, per bé que hem preparat alguna cosa per a fer aquesta tarda, ja temíem que el dia no ens permetria fer gairebé res! Per sort, a aquestes alçades de la nostra estada, hem vist gairebé tot el que volíem veure i, a més, el fet d'anar a classe cada dia ja és al·licient suficient com per no estar enfadats amb el temps de Manhattan i prendre'ns les coses amb calma! Aixií doncs, després d'esmorzar, ens hem armat de força de voluntat i d'un parell d'umbrellas i hem anat a classe! Hem arribat a l'edifici de Rennert completament xops. Triguem un quart d'hora a peu per arribar-hi, temps suficient per a quedar molls de cap a peus! La pluja era constant i molt forta i no hem pogut evitar-ho! A partir d'aquí, tot genial a classe amb els nostres companys i professors, cosa que ja no és notícia però que volem recordar perquè, de debò, ens ho passem d'allò més bé!

Avui, quan hem acabat a dos quarts de dues, en comptes de marxar ràpid a l'apartament per a dinar i fer la nostra sortideta, hem anat a dinar amb uns quants companys de classe al local que tenim al costat de l'edifici, anomenat The Amish Market, en el qual tenim un descompte del 10% per ser estudiants de Rennert. Hem passat una estona agradable i, de passada, hem seguit practicant l'anglès amb l'Okechukwu (Okey pels amics),  la Yanghee, el Hagen i companyia! Ja ens hem intercanviat els correus electrònics per a seguir en contacte d'ara endavant! El dinar s'ha fet una mica més llarg del compte però no importava: cap de nosaltres tenia una agenda gaire apretada aquesta tarda en vista de les condicions meteorològiques! Bé, en Hagen s'estava debatent entre anar al Met o al Guggenheim i hem mirat d'ajudar-lo! Després de dinar, hem tornat a l'apartament amb el ferm propòsit d'aprofitar la tarda a la tercera planta de l'edifici, fent una partida a la sala de billar i una mica de deures perquè, demà, un de nosaltres té una prova de vocabulari i s'ha d'esforçar una mica més del compte! Abans, però, hem passat per la Grand Central Terminal per a comprovar si el que ens havien dit sobre la Whispering Gallery era cert! Aquesta galeria està ubicada davant del famós Oyster Bar & Restaurant i el seu atractiu rau en el fet que la seva estructura permet que d'una punta de la seva arcada a l'altra dues persones puguin dir-se coses a l'orella sense ni tan sols mirar-se. El so de les paraules és transportat per l'estructura de la galeria, fent d'aquest petit racó de l'estació un lloc especial, sovintejat per parelles amb ganes de dir-se coses a cau d'orella!

L'Èlia, en una punta de la Whispering Gallery

Res més per avui! Anem a fer una partida al billar, a relaxar-nos i a fer una mica de feina! Demà tornem a dir-vos alguna cosa!

Dues excursions i una pel·lícula

Bona tarda!

Avui hem viscut un dia diferent als que hem estat vivint darrerament. Per començar, tal com vam dir-vos ahir, hem passat el matí en dos llocs diferents: mentre l'Èlia anava a classe com de costum, l'Ernest ha agafat la línia 4 del metro a Grand Central Terminal en direcció downtown, baixant a l'estació de Bowling Green. Allà, a les 9:15 s'ha reunit amb els seus companys de classe de Rennert i tots junts han anat a Ellis Island per a visitar The Ellis Island Immigration Museum. L'excursió ha valgut la pena no només per la visita per segona vegada al museu, que ha resultat novament interessant (amb l'afegit que avui ha vist un documental de 30 minuts sobre tot el fenòmen de la immigració als Estats Units), sinó també pel seguit d'anècdotes que s'han donat des del moment en què s'ha trobat amb els seus companys i la seva professora, la Beatrice. Una d'elles té a veure justament amb aquesta última, que té una seasickness molt acusada (es mareja molt quan viatja en vaixell), cosa que ha donat molt de si durant els trajectes d'anada i tornada! Pobreta! Hauríeu de veure-la, asseguda durant tot el trajecte, tapant-se la cara amb les mans i dient sense parar "Oh, my God...". Tot això tenint en compte que, com ahir, el dia era plujós i el mar no estava precisament calmat! Finalment, però, la cosa no ha anat a més i han arribat a Ellis Island d'una peça! Mentre estaven al ferry, tots han tret les seves càmeres i han començat a fer-se fotografies per a tenir un record del dia i, sobretot, per a tenir un record de la classe abans de marxar cadascú al seu país! Així doncs, avui podem presentar-vos la classe de l'Ernest! D'esquerra a dreta: Filippo (italià), Hagen (alemany), Okechukwu (nigerià), Yanghee (koreana), Beatrice (nord-americana, és la professora en un dels seus millors moments al ferry), Juan (espanyol), Ísis (brasilera amb ascendència japonesa), Cristina (espanyola), Sílvia (espanyola), Teresa (espanyola).

La classe de l'Ernest navegant pel Hudson!

Vist el museu, han deixat Ellis Island i, cap a les 3 de la tarda, l'Ernest ja estava a l'apartament a punt per a dinar amb l'Èlia. La sorpresa ha vingut quan, en comptes de trobar-nos a l'apartament, ens hem trobat a l'ascensor! Resulta que aquest migdia, l'Èlia, aprofitant que l'Ernest havia d'arribar una mica més tard del compte, ha decidit fer una petita visita turística abans de tornar a casa. L'Èlia ha anat a veure l'International Center of Photography, que està molt a prop, al número 1133 de la Sixth Avenue! Aquest museu de dues plantes ha estat i és l'aparador més important de New York per a fotògrafs tan grans com Henri Cartier-Bresson, Man Ray o Robert Capa. Alhora, és una escola de fotografia i ofereix cursos i tallers per a tot aquell New Yorker que s'hi animi! L'Èlia ha pogut gaudir d'una exposició itinerant d'allò més interessant anomenada For All the World to See: Visual Culture and the Struggle for Civil Rights. L'exposició explora el paper que la cultura visual ha jugat a l'hora de crear, influïr i transformar la lluita per la igualtat i la justícia racial als Estats Units des de finals dels anys 40 fins a mitjans dels anys 70 del segle XX. Vist el museu, ha tornat a casa, parant-se al Bryant Park per a contemplar-lo. Per molt que hi passem cada dia, no podem evitar aturar-nos una estona i sorprendre'ns amb la quantitat i la diversitat de gent que cada dia el trepitja i el fa tan entranyable. Avui, l'Èlia s'ha trobat amb un grup de 30 persones fent ioga al ple cor de Manhattan!

Ioga a Bryant Park!

Un cop junts, hem dinat una mica de menjar hindú i hem decidit que aquesta tarda faríem una cosa que encara no havíem fet a New York: going to the movies! Hem anat als cinemes AMC de 42nd Street i hem vist una pel·lícula anomenada The Switch, protagonitzada per la Jennifer Aniston i el Jason Bateman. És una pel·lícula lleugera, entretinguda i divertida i ens ha agradat perquè està rodada íntegrament a New York! Hem pogut reconèixer tots i cadascun dels racons de la ciutat que s'hi veia! A part d'això, volem destacar dues coses: en primer lloc, que si no hem vist 15 tràilers d'altres films abans de començar el nostre no n'hem vist cap! En segon lloc, que els cinemes AMC de 42nd Street són monstruosament grans! Mai havíem estat en un cinema de proporcions tan gegantines, amb 28 sales no precisament petites repartides en 5 enormes plantes, totes elles amb bars, restaurants i fins i tot sales de videojocs!

Entrada dels AMC

Res més per avui! Demà tornem amb alguna cosa més a dir!

Més pluja i Tribeca!

Bona tarda!

Hem començat la setmana a New York amb un temps horrible! Quan ens hem llevat plovia a bots i barrals i no venia gens de gust vestir-se, baixar a esmorzar i posar-se la motxilla per anar a Rennert. Però ens hem portat bé i hem anat a escola, caminant amb el cap cot sota el paraigua i mirant d'arribar-hi com menys xops millor. Finalment, hem arribat i, un cop dins l'edifici, ens hem refet amb un cafè ben calentó mentre vèiem ploure a través de la finestra. A partir d'aquí, el matí ha estat com els nostres matins a Rennert des que vam arribar: intensos i molt divertits! Demà, un de nosaltres (Ernest) tornarà a trepitjar Ellis Island juntament amb els seus companys de classe i la seva professora! Ja us explicarem com va i us posarem alguna fotografia! La visita a la germana gran de Liberty Island s'explica pel fet que la Beatrice, la professora de l'Ernest, el portarà a ell i als seus companys a veure The Ellis Island Immigration Museum perquè, des de la setmana passada, estan tractant i parlant sobre la immigració als Estats Units!

Dit això, després de classe, hem tornat a l'apartament, hem dinat i hem descansat una estona. No hem volgut trigar a fer la nostra volta de cada tarda perquè, tot i que en aquells moments no plovia, el cel de Manhattan era amenaçador i no volíem perdre temps! Així, hem anat a buscar la línia vermella a Penn Station i hem anat en direcció downtown fins arribar a la parada de Chambers Street. L'objectiu d'aquesta tarda era veure un dels barris que teníem pendents. Benvinguts a Tribeca! Tribeca limita al nord amb Canal Street, a l'oest amb West Street, a l'est amb Broadway i al sud amb Chambers! Justament per això, els agents immobiliaris que van descobrir aquesta extensió de terreny li van posar aquest nom: TRIangle BElow CAnal street, és a dir, el triangle de terreny que es troba per sota de Canal Street! Es tracta d'un barri molt tranquil i agradable, format per edificis del segle XIX així com antics magatzems industrials (tèxtils) reconvertits en pisos de luxe habitats per molts famosos. Però si hi ha un famós al qual el barri de Tribeca hagi d'estar agraït, aquest és Robert De Niro, l'artífex de Tribeca com a nou centre cinematogràfic gràcies al Tribeca Film Festival, que té lloc cada any als Tribeca Cinemas amb un èxit cada cop major.

Tribeca Cinemas

Hem seguit passejant per Tribeca, gaudint de la tranquil·litat dels seus carrers, alguns dels quals encara pavimentats amb llambordes, cosa poc comuna a New York! Finalment, hem agafat el metro a Canal Street i hem pujat uns quants carrers fins tornar a trepitjar el Washington Square Park. Volíem veure de nou l'Stanford White Arch, que vam visitar per primera vegada el 3 d'agost en la nostra primera excursió a New York! Avui ens hem plantat davant de l'arc per a veure quin aspecte tenia la Fifth Avenue en el seu tram inicial perquè, de fet, l'Stanford White Arch marca l'inici de l'avinguda més emblemàtica de la ciutat! D'aquí, hem passejat de nou pel Village (Greenwich Village, per a ser més precisos) i hem entrat a un parell de tendes per a fer un cop d'ull. Una d'elles estava marcada a la nostra guia des de feia dies: la Lomography Shop de New York, plena de càmeres Lomo i de tot tipus d'accessoris!

Lomography Shop

Del Village hem tornat a agafar el metro en direcció uptown, aquesta vegada baixant a Times Square. Volíem veure la tenda M&M's World amb els nostres propis ulls i el cert és que l'hem trobat exagerada. És una botiga immensa de tres plantes dedicada únicament i exclusiva als botonets de xocolata de colorins més coneguts del món, on es pot trobar merchandising de tot tipus: gorres, motxilles, tasses, tovalloles, joguines, samarretes, coixins, bosses, etc. La llista és massa llarga per a posar-la aquí! Ara bé, la major part dels productes que es pot trobar en aquesta tenda gegantina són realment lletjos! Però l'experiència ha estat interessant i ha valgut la pena! Sortint de l'M&M's World, hem fet un tomb per Times Square, que no deixa de meravellar-nos per molt que el travessem gairebé cada dia! És tan espectacular que no ens cansem de fer-hi fotos! Us en deixem una i ens acomiadem fins demà!

Times Square, sempre sorprenent

Dia de pastrami i pluja!

Bona tarda!

Us escrivim novament des del nostre llit! Fa més de trenta minuts que plou de valent a New York i hem hagut de cancel·lar els plans que teníem per aquesta tarda que, de totes maneres, eren d'allò més tranquils i relaxats: una volta per Times Square i potser una pel·lícula en algun cinema AMC de la zona! Així que aquí ens teniu, disposats a passar una altra tarda de diumenge a casa descansant i agafant forces per la nova setmana que ens espera!

Avui ens hem llevat més tard que de costum i amb la ressaca del viatge d'ahir encara a les nostres cames. A les 9 del matí hem baixat a esmorzar al buffet i no ha estat fins les 12 del migdia que hem sortit  de l'apartament per anar a fer una volta! Es pot dir que ens hem pres les coses amb molta calma! Però realment necessitàvem alentir el ritme d'ahir! Finalment, hem sortit al carrer i hem agafat la línia D del metro a Bryant Park, que ens ha portat a la Fifth Avenue, on volíem fer un parell de compres, algun encàrrec i unes quantes visites que teníem pendents. El primer que hem fet ha estat anar a fer un cop d'ull a l'entrada principal de The Plaza Hotel, just al davant de la Grand Army Plaza, d'on l'hotel en treu el seu nom. Pel que fa a la plaça, només assenyalem que va ser construïda per a commemorar la Union Army a la Guerra Civil Americana i que un dels seus elements més coneguts i fotografiats és la Pulitzer Fountain. Dissenyada per Karl Bitter, la font presenta una estàtua, la de Pomona, deessa romana de la fruita i l'abundància. Pel que fa a l'hotel, el seu nom ho diu tot! L'hem vist en tantes pel·lícules que no podem citar-les totes! No obstant això, ens quedem amb una imatge, la d'en Kevin entrant corrents per les seves portes giratòries a Home Alone 2: Lost in New York! Una anècdota que pot ser-vos d'interès: el senyor Donald Trump, amo de l'hotel, apareix en aquesta pel·lícula, indicant-li a en Kevin on es troba el vestíbul!

The Plaza Hotel

A l'altra banda de la Fifth Avenue, mirant el Plaza, hi ha l'Apple Store més important i coneguda de New York, que ja havíem vist els primers dies de la nostra estada. Avui, però, no ens hem limitat a entrar-hi i mirar sinó que hem fet una petita compra, complint amb un contracte verbal que teníem fet abans de marxar! El cert és que hem agraït poder entrar a la tenda Apple per a comprar-hi perquè així hem pogut dur a terme el ritual necessari per a fer-ho, que consisteix en baixar les escales que porten a la gran sala d'exposició de tots els seus productes, buscar entre la gentada el que nosaltres volíem i, un cop el teníem localitzat, trobar un venedor que ens podés atendre! Ha resultat molt senzill i ràpid! Tan bon punt hem tingut clar què compraríem, l'Èlia ha trobat un venedor que, molt amablement, ens ha preguntat en què ens podia ajudar. Quan li hem dit què volíem, ens ha fet quedar on érem i, dos minuts després, ha tornat amb una bossa blanca amb la pometa al mig, la compra en qüestió i una mena d'ordinador molt petitonet i bufó (suposament que marca Apple) on hem passat la nostra targeta de crèdit! En cosa de 2 minuts més ja érem al carrer, disposats a revisitar com a compradors una botiga molt especial, la Fao Schwartz!

Apple Store

   

Hem seguit passejant per la Fifth Avenue, retrobant-nos amb tendes que ja havíem vist abans i parant-nos a mirar-les amb més deteniment. Si alguna cosa no teníem avui era pressa! Hem entrat, entre d'altres, a Tiffany & Co, on hem acabat bocabadats davant les vitrines plenes de joies, rellotges, anells i penjolls completament fora del nostre abast! Quina passada! I quins preus! Sortint de Tiffany's, hem volgut entrar a la Trump Tower, propietat, de nou, del senyor Donald Trump. Valorat en 318 milions de dòlars per la Forbes Magazine, aquest edifici ubicat a la Fifth Avenue ofereix la possibiltat de visitar els seus espais públics, recoberts d'un exclusiu marbre de vetes de color rosa i blanc i d'uns miralls que no deixen indiferent. Aquesta part oberta al públic està formada pel vestíbul i per tendes i cafeteries amb taules sempre ocupades, entre les quals hi ha, evidentment, un Starbucks Coffee.

Exterior de la Trump Tower

Quan hem sortit de la Trump Tower, hem mirat el rellotge i hem vist que ja era hora de dinar! Avui hem escollit un lloc ben especial i molt autèntic: l'Stage Deli Restaurant, al número 834 de la Seventh Avenue! Aquí hem pogut llepar-nos els dits amb els seus magnífics Pastrami sandwiches i les seves porcions gegantines de Strawberry Cheescake! Les proporcions de la ració del pastís de formatge han generat l'anècdota del dia quan la nostra cambrera (Nadia), molt amable i simpàtica, abans de portar-nos el plat a taula, ha cridat l'Èlia i l'ha fet passar darrere la barra, on tenen els pastissos. Per què? Doncs per preguntar-li a l'Èlia si el tros de pastís que li ensenyava li semblava correcte. Quan l'Èlia li ha dit que potser era una mica massa gran, la Nadia ha respost que si l'havia cridat era per a demanar-li si acceptàvem que ens servissin aquella ració, més petita del compte però a un preu més baix que la ració normal! L'Èlia, fent evident que no és nord-americana i no comparteix el seu sentit de les proporcions en l'àmbit culinari, ha insistit que aquell cheesecake era massa gran. La Nadia ha posat fi a la negociació dient que no ens servirien res més petit que allò!

Stage Deli Restaurant

Hem de dir que el dinar d'avui ha estat fantàstic! A més, hem pogut provar una beguda ben típica dels New Yorkers: l'egg cream! Tot i el seu nom, no conté ni ous ni crema de llet! Està feta de soda, llet i molt xarop de xocolata! El resultat és ben estrany, sincerament! Tot això en un local sovintejat per personatges de la talla de Leonardo Di Caprio, Meryl Streep, Ben Stiller i fins i tot Bill Clinton! De fet, en una de les seves parets, pots veure infinitat de fotografies d'altres figures famoses!

Quan hem acabat de dinar, s'ha posat a ploure de valent i hem decidit tornar a casa. En aquests moments són les 6 de la tarda i no sembla que vulgui parar!

Res més per avui! Demà tornem!

The District!

Bona tarda!

Avui escrivim el bloc des del tren perquè arribarem més tard del compte a casa i no estem segurs que a les 11 de la nit puguem trobar inspiració i sobretot forces suficients com per a poder descriure el que hem fet aquest dissabte! Per aquest motiu, hem estat previsors i ens hem endut el portàtil a Washington! Anem per feina, que avui en tenim molta!

Ens hem llevat ben aviat, a les sis del matí, i a dos quarts de set ja érem al carrer disposats a anar a Penn Station i agafar el tren que ens havia de portar a la capital dels Estats Units, Washington DC! A les 7:05 el tren ja estava en marxa i ben aviat hem pogut anar veient com deixavem el paisatge de New York i anavem trobant noves vistes, molt diferents a les de la Big Apple. El trajecte del tren ens ha portat a Newark, a Philadelphia (hem retrobat llocs coneguts), Aberdeen, Baltimore i, finalment, Washington! El tren era molt còmode (una cosa molt semblant al Talgo) i el viatge ha passat volant! Sense gairebé saber-ho, eren les 10:20 del matí i ja estàvem a casa de l'Obama! El primer que hem vist ha estat, evidentment, l'estació de trens de Washington, Union Station. L'edifici, construït el 1907, captiva els viatgers, que no poden evitar parar-se una estoneta per a contemplar la bellesa del seu Main Hall, amb un marcat estil beaux arts. De fet, malgrat tenir poques hores i una agenda molt apretada, hem passejat una mica pel seu interior i hem quedat francament impressionats.

Capitol

Un cop a l'exterior, hem trobat el primer element que marcaria la nostra jornada d'avui: el sol de Washington! Avui no hem parat de beure aigua ni de refrescar-nos allà on hem pogut entre visita i visita perquè la calor ha estat de les que fan època, en alguns moments insuportable! Per sort, si una cosa no falta a les zones per les quals ens hem mogut són arbres! Com hem agraït en més d'una ocasió poder aixoplugar-nos i protegir-nos sota l'ombra d'un dels molts arbres que tenyeixen de color verd la ciutat! Des d'aquí, volem agraïr-los tota l'ombra que ens han donat! No els oblidarem! Dit això, i després de fer unes quantes fotos més de l'exterior de la Union Station, hem agafat el mapa de la ciutat i hem posat el dit al nostre primer destí del dia: el Capitol! De fet, les nostres primeres hores les hem passat al barri de Capitol Hill & Southeast, una zona definida al voltant del Capitol, on també pot visitar-se l'Eastern Market, la Library of Congress i la Supreme Court, entre d'altres. Nosaltres hem dedicat el nostre temps al primer i a l'últim d'aquesta llista! El Capitol és el centre geogràfic de tota la ciutat i una de les seves icones més reconeixibles. De la mateixa manera que passa amb l'skyline de Manhattan, no és necessari haver-lo visitat per a conèixer-lo! És un edifici tan emblemàtic i amb tanta història al seu darrere que, quan ens hem plantat al seu davant, hem tingut la sensació que, en comptes de veure'l per primera vegada, l'estàvem retrobant! La seva arquitectura neoclàssica i barroca no ens era gens estranya de tantes i tantes vegades que l'havíem vist en tantes i tantes pel·lícules! Això si, no hem pogut parar de fer-hi fotos de forma compulsiva! És un edifici realment bonic i mereix la pena seure en un dels bancs que l'envolten per a poder admirar-lo com cal. Ben a prop del Capitol, hi ha la Supreme Court, la cort de justícia més gran dels Estats Units, una construcció amb estil grec també present en nombrosos films on les seves escales han jugat un paper important. Les hem pujat i baixat més d'una vegada i hem recordat aquelles escenes on l'acusat surt del judici i un exèrcit de periodistes l'envolten per a treure-li algun titular mentre el seu advocat crida "No comment!" i mira de trobar un forat per on esmunyir-se i ficar-se dins el cotxe que els espera!

Supreme Court

Vistos el Capitol i la Supreme Court, hem abandonat el seu districte i hem entrat al barri de National Mall, una exensió immensa de terreny plena d'herba flanquejada per nombrosos museus (Smithsonian Museums, els anomenen), com ara el Hirshhorn Museum & Sculpture Garden, la National Gallery of Art, el National Museum of African Art, el National Museum of American History, el National Museum of the American Indian, el United States Holocaust Memorial Museum o el National Air & Space Museum. I no els hem citat tots! Tenint en compte que ens quedaven unes 6 hores a Washington per a veure aquest barri i d'altres, hem decidit escollir un d'aquests museus per a passar-hi una estoneta. L'escollit ha estat el National Air & Space Museum, que ens ha encantat! És el més popular de tots els Smithsonian Museums i no és difícil d'entendre per què! El museu és l'espai ideal per a divertir petits i grans, ple d'avions de tots els tipus, tamanys i èpoques, així com d'exposicions interactives, d'atraccions multimèdia i de tota menda d'artilugis aeronàutics que et fan sentir un autèntic pilot! El Bell X-1 amb el qual en Chuck Yeager va trencar la barrera del so, l'Spirit of St Louis amb el qual en Charles Lindbergh va fer el primer vol transatlàntic o el primer avió, ideat pels Wright Brothers, són una mostra del que pots trobar en aquesta meravella de museu! Ara bé, si per alguna cosa recordarem la nostra visita serà pel simulador al qual no ens hem restit a pujar. Possiblement, els 8 dòlars millor invertits del dia! Una càpsula-tanc de color blau amb espai suficient a dins per a dues persones, una a càrrec del pilotatge i l'altra encarregada de fer anar la metralladora per abatre l'enemic! Coses a tenir en compte dels quatre minuts que hem viscut dins aquesta càpsula d'ensomni. La primera és que l'Èlia hi ha pujat amb certa dosi de reticència i una mica de por. La segona és que la seva por ha anat en augment quan ha vist que la càpsula era capaç de girar 360 graus i que anàvem lligats per tots costats com al Dragon Khan! Però, un cop superats els primers 30 segons, on el pilot de la càpsula ha estat un bon minyó i ha mantingut l'avió recte per a fer baixar els decibels dels crits del copilot encarregat de la metralladora, el vol ha pres un to més divertit i, amb el vistiplau del copilot Èlia, el pilot Ernest ha pogut afegir una mica de diversió als minuts restants! En cap moment hem posat l'avió a l'inrevés però l'experiència ha valgut la pena i hem sortit amb ganes d'apuntar-nos a una escola de vol!

National Air & Space Museum

Hem deixat el National Air & Space Museum i hem enfilat la Independence Avenue fins arribar al 15th Street NW, al bell mig del National Mall. Hem decidit fer la primera parada del dia perquè passaven 15 minuts de la 1 del migdia i teníem una mica de gana. La total absència de restaurants o bars en aquesta zona dominada pels museus i l'herba ens ha portat a recórrer un cop més a una parada de hot dogs i pizza. Hem dinat asseguts en un banc, davant la poderosa presència del Washington Monument a la nostra dreta, perfectament visible tot i estar encara lluny d'on érem. Aquest monument, conegut com l'obelisc de Washington, és l'edifici més alt del districte i va ser construït en dues fases diferents, cosa que pot apreciar-se quan es mira la pedra amb què està feta. En devem haver fet tantes o més fotografies que del Capitol, des de tots els angles i cantons possibles! Després de dinar i sense temps per a descansar, hem pujat el 15th Street NW amb un objectiu molt clar: el número 1600 de la Pennsylvania Avenue, també conegut com The White House! Així doncs, hem abandonat per uns moments el National Mall i ens hem endinsat en el barri de White House Area & Foggy Bottom. Hem pujat la Pennsylvania Avenue fins que hem trobat la residència del president dels Estats Units. No hi hem pogut entrar perquè, de fet, per a trepitjar l'interior de la casa que actualment ocupa la família Obama has de complir algun dels requisits següents: ser-ne treballador, ser escollit president dels Estats Units, ser convidat pel president dels Estats Units, o bé ser un ciutadà americà o resident i formar un grup de 10 persones per a entrar-hi dins un tour amb guia. No complint cap d'aquestes condicions, ens hem limitat a fer fotos de les dues vessants que poden veure's, la nord i la sud. No podem explicar-vos res més perquè l'accés a la zona que envolta la casa està molt restringit i vigilat! 

The White House

De la White House hem tornat a baixar a la zona del National Mall on, finalment, ens hem plantat davant mateix del Washington Monument. De fet, l'hem estat observant una bona estona des del National WWII Memorial, que divideix el National Mall gairebé per la meitat. Aquesta plaça, situada entre Independence Avenue i Constitution Avenue, està dedicada a la Segona Guerra Mundial i està formada per dos pavellons, l'un dedicat al front del Pacífic i l'altre dedicat al Front Atlàntic, que envolten un espai circular ple de sortidors d'aigua on pots seure per a descansar els peus i posar-los en remull un estona. Hem agraït enormement poder reposar davant l'obelisc, amb el Lincoln Memorial en l'horitzó i amb els nostres peus refent-se dels kilometres caminats fins llavors! Com us hem dit, la calor a Washington era insuportable i en aquests moments ja portàvem unes quantes ampolles d'aigua consumides! 

National WWII Memorial

Deu minuts després, hem decidit aixecar-nos i seguir el nostre itinerari perquè l'hora de marxar s'anava acostant i encara quedava un parell de coses per veure! Hem caminat rumb al Lincoln Memorial, travessant la part dreta de la Reflecting Pool. El fet que hàgim passat pel cantó dret i no per l'esquerre no és gratuït! Hem caminat justament per la banda on la Jenny va cridar en Forrest Gump quan aquest estava explicant les seves experiències al Vietnam (experiències que, malauradament, només ell i el sonat vestit amb una camisa de la bandera dels Estats Units van poder sentir per culpa d'un sabotatge de l'equip de so). Hem caminat per l'extrem des d'on la Jenny es fica a l'aigua i camina per anar a trobar-se amb un dels nostres personatges cinematogràfics més estimats! God bless America!

Washington Monument des de Reflecting Pool

Després de caminar i molt caminar, hem arribat al Lincoln Memorial, a l'extrem oest del National Mall, amb el Washington Monument a una banda i el Potomac River a l'altra. Ha estat, possiblement, un dels moments més memorables del dia. No sabem dir-vos què és el que impacta més, si la grandesa del temple amb estil grec on descansa el senyor Lincoln, si la seva magnífica i gegantina escultura de pedra o bé el poder dels seus discursos gravats a les parets que l'envolten. El cert és que quan ets davant seu, no pots evitar sentir-te diminut i insignificant, per bé que de tant en tant et vé al cap algun capítol dels Simpsons o alguna escena de la segona part de Night at the Museum i això posa un toc d'humor i rebaixa el to de solemnitat que fins aquell moment t'ha estat envaïnt. 

Lincoln Memorial

Finalment, ens hem acomiadat d'Able Abe (Lincoln) i hem creuat el Potomac River per a veure el nostre darrer destí del dia: l'Arlington National Cemetery. Si no sabeu de quin cementiri us parlem, penseu en el cementiri de tantes i tantes pel·lícules inspirades en conflictes bèl·lics nord-americans i sabreu posar-li rostre. Hem de confessar que la visió de les fileres inacabables de tombes de soldats morts en diferents conflictes bèl·lics en què els Estats Units han lluitat és molt impactant. Això tenint en compte que només hem vist una part molt petita del cementiri, que és monstruós. Una part, però, que ens ha permès visitar, entre d'altres, la tomba on descansa el president John Fitzgerald Kennedy, acompanyat de la seva família. Però, sens dubte, la imatge que ens acompanyarà d'ara endavant quan pensem en l'Arlington National Cemetery és la dels seus immensos prats plens a vessar de fileres de soldats morts. 

Arlington National Cemetery

Hem posat fi a la nostra visita a Arlington per dos motius: s'acostava l'hora de marxar i estàvem esgotats més enllà dels nostres límits. Si una excursió des que estem als Estats Units ens ha deixat extenuats és aquesta. Creiem que els nostres peus mai havien demanat un descans com avui a les 5 de la tarda! Per aquest motiu, i per segona vegada des que vam arribar, hem agafat un cab (taxi) de tornada a Union Station, on havíem començat la nostra jornada! El tren cap a New York ha sortit tal com estava previst, a les 6:20. De fet, hauríem d'haver arribat a les 9:45 si no fos perquè hem estat aturats durant més d'una hora al mig del no-res perquè el nostre tren s'ha espatllat i ens han hagut de canviar a un altre, on hem tingut la mala sort de seure darrere uns nens vinguts de l'infern. Aquest contratemps, sumat al cansament que portàvem a sobre, ha fet que el final del dia hagi costat de passar! Per sort, en tot moment ens han anat informant de què passava per megafonia, sempre començant els informes amb un "May I have your attention, please!".

I aquest ha estat el nostre dia! Esperem descansar molt aquesta nit i que demà el dia sigui un xic més tranquil i molt menys calorós!

Fins demà!

Rumb a Staten Island!

Bona tarda!

Avui hem passat el matí separats! Mentre un de nosaltres (Ernest) anava a classe com cada dia, l'altre (Èlia) s'ha quedat a l'apartament i ha dedicat el seu matí a preparar l'itinerari de l'excursió de demà a Washington, a fer unes quantes compres que eren necessàries i altres que no ho eren tant (les temptacions cada cop són més difícils de resistir a mesura que s'acosta el dia de marxar) i a descansar al Bryant Park, una activitat que tot bon habitant d'aquesta ciutat ha de fer de tant en tant! Us preguntareu per què l'Èlia ha faltat a classe. Ha fet campana? La resposta és ben senzilla: les nostres classes acaben els dijous i només aquells que volen en fan el divendres. L'Èlia hagués anat a classe si avui, en comptes de fer-ne com cada dia, els seus companys no haguéssin fet una excursió a un lloc que no li interessava tant com per impedir-li preparar el viatge de demà! Això és tot! L'Ernest, tot sol i sense perdre's pel camí, ha anat a escola i, quan ha tornat feliç i content després de passar quatre hores d'allò més divertides amb els seus companys i la seva professora, ha trobat l'Èlia esperant-lo amb el dinar preparat! Per cert, esperem poder posar una foto de la classe de l'Ernest ben aviat! Fins que no ho fem, us direm només que la seva professora es diu Beatrice i és una passada i que té companys a classe provinents de països com Brasil, Korea, Alemanya, Itàlia, Espanya i Nigeria. Un dia us en parlarem més a fons perquè mereixen un post a part, especialment la Beatrice i, sobretot, l'Okechukwu (Okey pels amics), el seu company nigerià que, a part de parlar un anglès perfecte, és molt i molt divertit!

Ferry fotografiat des de ferry!

Com dèiem, hem dinat plegats i, després de descansar una miqueta, hem decidit que passaríem la tarda al mar! Aquesta tarda hem agafat el ferry per anar al que anomenen el districte oblidat de New York, Staten Island! Es tracta d'una illa situada al bell mig de la badia de New York, que està connectada amb Brooklyn pel Verrazano-Narrows Bridge i amb New Jersey pel Goethals Bridge, per l'Outerbridge Crossing, i també pel Bayonne Bridge. Amb mig milió d'habitants, Staten Island és el districte menys poblat de New York però el tercer més gran! Això fa que la gent que hi viu estigui una mica menys apretada que els habitants de la Big Apple! Fetes les presentacions, i després de dinar, hem sortit de l'apartament i hem anat a buscar el metro a Penn Station (estació que demà tornarem a veure a les 7 del matí per anar a Washington) per a baixar fins a l'extrem sud de Manhattan amb  la línia 1 (vermella). Un cop a l'estació South Ferry, com tants altres turistes, hem anat a agafar el ferry, que, sorprenentment, és gratuït! El trajecte a Staten Island ens ha permès, d'una banda, gaudir de la brisa marina i no patir la calor sufocant de Manhattan avui i, de l'altra, tornar a gaudir d'unes vistes magnífiques del sud de Manhattan, així com del Brooklyn Bridge, de Liberty Island, de New Jersey i, evidentment, de Staten Island! 

El ferry ens ha deixat a St George, a l'extrem nord de l'illa. No podem dir-vos res sobre els seus carrers perquè gairebé no els hem vist! L'atracció de la tarda consistia en el trajecte cap a Staten Island i no en l'illa pròpiament dita! Per tant, al cap d'una estoneta, hem tornat a pujar a un ferry, aquest cop de tornada a Manhattan. El que podem dir-vos tant del trajecte d'anada com del de tornada és que ha estat un plaer tornar a tenir a Miss Liberty (també anomenada Lady Liberty) davant nostre, recolzats en la barana de color taronja del nostre ferry. Les sensacions han estat gairebé les mateixes que la primera vegada que la vam veure (mai es pot superar les sensacions d'una primera vegada). És molt bonica i no pots deixar de mirar-la si la tens al teu camp visual, per molt lluny que estigui i més petita que sigui! En fi, no sabem si la tornarem a veure abans de marxar i, per si un cas, ens hem despedit de la nostra estàtua preferida amb un see you soon, Miss Liberty!

See you soon, Miss Liberty!

Let's go shopping!

Bona tarda!

Avui hem decidit no fer cap excursió després de classe perquè estàvem molt cansats! Suposem que els dies que portem a New York comencen a pesar i que, de tant en tant, necessitem reposar les cames una mica. Però això no vol dir que no tinguem res a explicar! De fet, el dia ha començat amb una anècdota que volem compartir amb vosaltres! Com ja sabeu, cada dia fem el mateix recorregut per anar a Rennert, la nostra escola d'anglès. Doncs bé, de camí cap a l'escola, hem passat per davant d'una cafeteria anomenada Cafe Manhattan, que està situada al número 35 West a 45th Street. No us hauríem dit res sobre aquesta cafeteria si no fos perquè dins seu hem pogut veure el nostre primer personatge famós a New York, en Peter Coyote! Per als qui no el conegueu, us direm que és un actor nord-americà que s'ha deixat veure en diverses pel·lícules i sèries de televisió des dels anys 80 fins al dia d'avui. Ha sortit en pel·lícules com E.T. the Extra-Terrestrial o Erin Brockovich i també en sèries com Brothers and Sisters. Ens ha fet gràcia veure'l assegut en una butaca, prenent-se un cafè mentre llegia el diari. De fet, hem passat un parell de cops davant la finestra de la cafeteria per assegurar-nos que era ell!

Anècdota cinematogràfica explicada, hem anat a classe i, com de costum, hem tingut molt bon matí! Cada cop estem més a gust amb els nostres companys i això es nota quan fem exercicis per parelles o en grups! Les quatre hores passen volant i, sense saber-ho, ja estem a la porta de l'edifici! Normalment, a dos quarts de dues, dinem alguna cosa fora o, si ho fem a casa, ho fem ràpid perquè volem aprofitar la tarda. Avui no ha estat el cas! Hem tornat a l'apartament i, mentre dinàvem, ens hem mirat i hem coincidit que dedicaríem la tarda d'avui a descansar i, en tot cas, a fer una de les coses que millor saben fer els nord-americans: shopping! El descans ha durat fins les quatre de la tarda, moment en què ens hem vestit de nou i hem enfilat la 6th Avenue en direcció downtown per a fer unes quantes visites-compres que teníem pendents! La primera és Macy's, els que, diuen, són els grans magatzems més grans del món. No podem dir si ho són o no però el que podem assegurar-vos és que són immensos i tenen un encant especial, que es fa palès en els seus ascensors de fusta vells i gastats així com en les seves escales mecàniques, que també són de fusta! A Macy's s'hi pot trobar absolutament de tot, fins i tot més d'un local d'Starbucks Coffee! Val la pena veure'l tot i que no s'hi acabi comprant res, cosa difícil si hi estàs gaire estona!

Macy's

Sortint de Macy's, hem passat per unes quantes botigues més, entre elles Billabong, on ens han atès com s'acostuma a atendre a les tendes a New York: amb un somriure als llavis, unes paraules de benvinguda a la tenda i molta, molta atenció! Una noia molt amable ens ha anat agafant les peces de roba que teníem pensat de provar-nos i ens les ha anat guardant fins que hem decidit que era el moment d'anar a provar-nos-les. En aquell moment, ens ha fet passar a la planta de dalt i ens ha obert el nostre provador amb clau, esperant a la porta per si necessitàvem una talla més o menys de la que teníem! Espectacular! Amb aquestes atencions, ha caigut alguna coseta però sense passar-se gaire perquè, en aquesta ciutat, has de saber controlar els teus impulsos consumistes si no vols acabar sense crèdit! 

Hem fet unes quantes visites més a botigues de tota mena, des de llibreries fins a tendes d'esport, passant per les omnipresents botigues de souvenirs així com la tenda oficial dels New York Yankees! No us explicarem què hem fet i que hem deixat de fer en cada tenda perquè us podem avorrir! El que si que volem mirar de descriure és com són els carrers de Manhattan. El que has de tenir en compte quan poses els peus als carrers de la Big Apple és que, sigui l'hora que sigui, sempre (sempre!) estan plens a rebossar. Plens de gent caminant a corre-cuita, de cotxes i de taxis (en un percentatge molt favorable als segons) fent sonar el clàxon, de cotxes de policia vigilant els carrers, d'ambulàncies fent un soroll infernal quan passen pel teu costat, de nois transportant turistes en les seves taxi-bicicletes, de parades de menjar ràpid de tot tipus (normalment hot dogs i pretzels) de parades de fruits secs i de fruita, de furgonetes de gelats amb gent fent cua des de primera hora del matí, de màquines expenedores de diaris per un dòlar i també d'uns tubs molt grans que surten del terra i dels quals sempre en surt fum (creiem que tenen a veure amb les obres que sempre es fan al metro). La llista és molt més llarga però la idea que heu de fer-vos és que no es pot estar a New York (especialment al Midtown i Times Square) si el que es vol és passejar amb calma i tranquil·litat. Aquí tot és frenètic! Quan arribes a casa i gaudeixes del silenci que no pots tenir quan surts, oblides que la ciutat segueix el seu ritme incansable sense tu. Si, per casualitat, mires per la finestra abans d'anar a dormir, entens perquè New York és coneguda com la ciutat que mai dorm!

Taxis, policia, parades, tubs amb fum ... New York!

 Demà tornem a ser aquí amb alguna cosa més a dir!

The Brooklyn Follies!

Bona tarda!

Avui volem presentar-vos els companys de classe d'un de nosaltres dos! La gestació de la fotografia s'ha d'atribuir a una estudiant italiana de la Toscana. Es diu Virginia i és molt divertida! Doncs bé, després de fer el descans a mig matí, la Virgina li ha dit a en Brian (el professor) si podia fer una fotografia de tots plegats! Quan en Brian ha dit no problem, deu càmeres han aparegut per art de màgia i ja el teniu a ell, tot un professor d'anglès, davant el seu grup, amb deu càmeres disposades a ser fetes servir! Si afegim que ha fet un parell d'instantànies per cap i que algunes han hagut de repetir-se, podeu entendre que el pobre Brian s'hi hagi estat més de deu minuts! Endevineu de qui són els companys de classe! Us els presentem! D'esquerra a dreta: Claudia (italiana), Virginia (italiana), Rei Ki (japonès), Èlia (Rosinca), Evelyne (brasilera), Mikel (pamplonica), Lidia (holandesa), Claudia (lleonesa) i Leonardo (brasiler). Aquí els teniu!

Foto de família a Rennert!

Després de classe (avui ha estat un dia realment divertit per als dos), hem anat a casa i hem dinat una mica de sushi que hem comprat de camí. Dinats, refrescats i descansats, hem començat la segona part del nostre dia, la turística! De fet, es pot dir que cada dia aquí són dues petites jornades! Podríem dir que portem una doble vida! La primera comença a les 7 del matí i és la nostra vida d'estudiants internacionals, amb una rutina definida (ja tenim el camí a l'escola completament interioritzat) i una vida social multicultural! Aquesta vida acaba a dos quarts de dues de la tarda, quan la vida de turista pren el relleu i ens porta a visitar New York i a perdre'ns pels seus carrers, a vegades sense saber del tot on anem fins que ho decidim asseguts en un banc o mentre dinem plegats! La segona vida acostuma a deixar-nos esgotats i a les 7 de la tarda comença a donar senyals d'esgotament, demanant ser abandonada fins l'endemà! A partir d'aquí, només queda el nostre apartament, la dutxa, el sopar i el llitet, que cada dia ens espera per a acollir-nos en el seu comfort de coixins i llençols nets!

Avui, els nostres jos turístics han decidit anar a veure el Brooklyn Bridge! Era una visita que teníem pendent des de feia dies i no la volíem posposar gaires dies més perquè cada cop veiem el final de la nostra estada a New York més a prop i hi ha certes coses que no poden esperar! Doncs bé, hem anat, com tants altres dies, a la Grand Central Terminal i hem agafat el metro fins a la parada de City Hall. Un cop allà, hem anat acostant-nos al pont fins que l'hem tingut ben al davant! El Brooklyn Bridge és una de les atraccions més conegudes de la ciutat de New York. Inaugurat el 1883, els seus 1834 metres van convertir-lo en el pont penjant més llarg del món. De fet, van ser necessaris 14 anys per a fer-lo realitat. Malauradament, el seu creador, en John Roebling, no va poder veure el seu projecte acabat perquè va morir fins i tot abans que comencéssin les obres. Va ser el seu fill, i sobretot la dona d'aquest, qui va encarregar-se que l'obra es portés a terme. 

Brooklyn Bridge

Hem trigat uns 30 minuts a recórrer la passarel·la peatonal que recorre el pont des de Manhattan fins a Brooklyn i que travessa l'East River, aturant-nos de tant en tant per admirar les magnífiques vistes que aquest recorregut ofereix al passejant. Pel que fa a la passarel·la, està dividida en dos carrils, un per als vianants i l'altre pels ciclistes i els patinadors. És realment important mirar de no envaïr el carril dels ciclistes perquè la velocitat que arriben a agafar quan travessen el pont no és petita i això fa que, en cas de trobar-se algú davant seu, no tinguin temps a frenar i la col·lisió sigui inevitable. Hem pogut comprovar que tota precaució és poca quan hem presenciat un accident espectacular, en què un ciclista ha volat literalment pels aires després d'envestir un noi que ha creuat el carril dels vianants sense mirar si venia algú o no. El ciclista ha tingut temps per a dir un parell de cops "Watch your back!" però no n'hi ha hagut prou i la patacada ha estat important, deixant-lo per uns moments del tot KO. Per sort, no ha passat res greu. Això si, des d'aquell moment, tothom anava amb molt de compte! Estem segurs que si demà tornéssim al pont, podríem tornar a presenciar la mateixa escena. Deu passar cada dia! 

Pel que fa a les vistes que el Brooklyn Bridge ofereix, es pot veure des de l'skyline del Lower Manhattan fins a l'Empire State, passant per la Liberty Island (amb Miss Liberty donant-te l'esquena), la Staten Island o la Governor's Island. També pot veure's perfectament el Manhattan Bridge, el germà petit del Brooklyn Bridge que, dissenyat per Leon Moisseiff, i a diferència del seu germà gran, és emprat no només per vianants i cotxes sinó també per trens que cada dia permeten a milers d'habitants de Brooklyn anar a treballar a la Big Apple. Finalment, 1834 després, Brooklyn ens ha donat la benvinguda, invitant-nos a passejar pels seus carrers. Hem acceptat la seva invitació però només durant una estona, temps suficient per a donar una volta per Brooklyn Heights, el barri més antic de la zona, ple de vivendes d'obra vista que ofereixen un aspecte magnífic, situades en carrers tranquils i envoltats d'arbres a banda i banda de la calçada. Caminant, caminant, hem arribat al Brooklyn Heights Promenade, lloc que permet fer fotografies de Lower Manhattan, del port de New York i del Brooklyn Bridge tan boniques com la que teniu a continuació!

Brooklyn Bridge des de Brooklyn Heights Promenade

Finalment, hem decidit tornar a casa, no sense abans fer un tomb per Times Square i complir amb una de les promeses que teníem pendents des que la Gemma, el David i la Cris ens van dir que ho havien fet. No és cap atracció turística que les guies recomanin ni té res a veure amb museus, escultures o edificis històrics. Es tracta simplement de posar-se davant una pantalla gegant al bell mig de Times Square, davant l'edifici de la tenda Forever 21, i esperar que la pantalla mostri les imatges del lloc on estàs, moment en què pots fer-te una foto a tu mateix! És una tonteria però té èxit perquè, de cop, pots veure com desenes de persones es posen al mateix lloc i comencen a saludar l'edifici, a saltar i a fer fotos! Són coses que passen aquí, a New York! Us deixem una fotografia perquè, tal com fèiem amb en Wally, mireu de trobar-nos entre la multitud!

Ens heu trobat?

Una abraçada i fins demà!